dimecres, 15 de març de 2017

A Reus amb No és la derrota, sinó el vent


El 14 de març passat torno a Reus en motiu de la presentació a la capital del Baix Camp del projecte Literatura km 0 adreçat a ESO i Batxillerat de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
M’acompanyen a la taula Miquel Àngel Pradilla d'Onada, i les escriptores Lurdes Malgrat, que presenta El secret de les terres roges, i Noemí Bages, amb Que s’acabin les vacances, si us plau! Jo parlo del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent.
L’acte té lloc al magnífic marc del Centre de lectura de Reus, i em fa gràcia que parlem de Literatura km 0 en un lloc que, de fet, és el meu km 0 vital, ja que vaig nèixer a l’hospital de Sant Joan.
Quan em demanen la meva biografia, sovint obvio aquest fet, però no és amb mala fe, sinó per subratllar que el meu origen és Cornudella de Montsant, i que el fet de nèixer a Reus és qüestió d’infraestuctura sanitària. De totes maneres, la meva relació amb Reus és especial, no només per fet d’haver-hi nascut, tot i que també, i, sobretot, plena d’afecte. Reus va ser el meu referent de ciutat quan era petit: hi anàvem a comprar, a veure el circ, i de més gran era escala obligada quan estudiava a Tarragona. Sovint quedàvem amb mon pare a la plaça de les Oques per a passar-nos a recollir, i la carretera que separa (o uneix) Reus i Cornudella està impregnada a la memòria del meu cos, i em servia d’escala per mesurar el món. Quan arribo a Reus noto quelcom de familiar, i em faig una juguesca: quan tardaré a veure algú de Cornudella? Aquest cop només han estat deu minuts.
Reus era, en certa manera, la capital del meu univers petit, el centre, i ara vinc al Centre de Lectura per parlar dels meus contes, de personatges senzills i humils. I en teoria ja no sóc un xiquet, i ja hi puc anar sol, sense agafar-me de la mà de ningú, o sí.

dimarts, 7 de març de 2017

A Reus. Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula


El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

dimarts, 17 de gener de 2017

A l'Institut d'Amposta


Coses que t'alegren el dia. 
Un amic d'Amposta, Xavier Miro, m'envia un whasapp, perquè el seu fill gran, en tornar de l'institut, li ha preguntat: “tenim el llibre Charlie i la fàbrica de xocolate, de Roald Dalh, i No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau?”

I jo doblement content: perquè es treball el llibre a l'Insitut Ramon Berenguer d'Amposta, i perquè a un amic li faci il·lusió compartir-ho.

dilluns, 12 de desembre de 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sembla estrany que dos germans bessons siguin tan diferents. En aparença tothom diria que són exactes. Sovint els confonen i mai se sap quin és el dret i quin l’esquerre. Però si algú els dediqués un mínim d’atenció, descobriria diferències remarcables. No en el color, que es destenyeix en els dos al mateix ritme, no en la llargària, ni tan sols ens referim a aquell forat que a l’un se li comença a obrir a la part del taló; parlem de l’actitud. Mentre un accepta amb resignació el destí que li ha tocat viure i prega que res no vagi a pitjor, l’altre aviva al seu ànim la contínua esperança de canvi. El primer renuncia a desitjar el que creu, a priori, impossible, per evitar topar-se amb la frustració. El segon s’ofegaria sense l’alè del risc que obri de bat a bat la finestra. En resum, són mitjons amb tàctiques vitals contràries, dues maneres de cercar la felicitat en sentits oposats, encara que sempre els toqui caminar en la mateixa direcció."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dimecres, 7 de desembre de 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sempre suspèn l’examen teòric d’encanteris, i al pràctic fa autèntics disbarats. Quan agafa la vareta o obre la capsa de pols màgica, provoca el pànic al seu voltant; tots els companys s’amaguen davall la taula, i la professora li dóna instruccions des de ben lluny, amb una carpeta per cuirassa. I és que quan la Maribruna es posa en acció, pot passar qualsevol cosa: el curs anterior, convertí una mosca en un drac de sis potes, constipat per a més dades, que cremà les cortines d’un esternut, i a un company que va tornar invisible sense voler encara l’estan buscant.
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dimarts, 6 de desembre de 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Ella no suporta les molles a les tovalles, ni ell que estigui encesa la llum del passadís. Ella es crispa si troba buida la sucrera, ell si s’acaba el rotlle de paper.

I així discuteixen una mica cada dia, a petites dosis que encara no són letals. Si es gravessin en vídeo i se’l miressin junts al cap d’uns dies (no de seguida, quan la discussió encara és calenta), s’avergonyirien i se sentirien ridículs. Però la vida corre sense treva, no es por prémer un botó de pausa per observar una imatge amb deteniment. Fer marxa enrere només està en mans del record, que és una pantalla de la qual no te’n pots fiar."
.
Fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Conviure dins d’un espai limitat durant tant de temps crea vincles especials. Les hores mortes passen millor si es poden compartir experiències, i ja se sap que cadascú exagera a la seva manera els viatges que ha realitzat, la duresa dels camins trepitjats. Les aventures viscudes s’inflen de forma desproporcionada; d’aquesta manera, córrer rere un autobús esdevé una epopeia, i pujar quatre trams d’escales, una proesa inigualable.
Un dels temes que mai no falta en les seves converses són les xafarderies de torn: com ara si un dels membres d’una parella s’ha embolicat amb un altre, o si algú amaga, avergonyit, un forat a la punta del dit. Tots tenen unes sabates preferides, amb les que se senten més còmodes, i en aquest sentit acostumen a coincidir bastant en els gustos. Si uns mitjons repeteixen massa sovint fent parella amb determinades sabates, comença a créixer la flama de l’enveja i els perjudicats es queixen de favoritismes."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)