dimecres, 24 de maig de 2017

A la Fira del llibre de Vall d'Uixó

Durant la passada Fira del Llibre de Vall d’Uixó es va fer un joc visual amb la lectura conjunta d'un poema de Vicent Andrés Estellés. Em fa il·lusió veure el resultat i trobar-hi un llibre meu. A veure si el trobeu?

dimarts, 23 de maig de 2017

No és l aderrota, sinó el vent (fragment)


"Per l’altra vorera passen un grup de noies sense parar de riure, tallades totes per un mateix patró; pantalons indecentment curts, com diu sa mare, cabells llargs i lliures que s’acaronen constantment, camisetes ajustades de colors... L’altra vorera de vegades sembla un altre planeta. La Indira acotxa el cap, en un gest d’humilitat heretada de generació en generació, i aquest moviment dels ulls fa que es fixi en quelcom de color roig  mig amagat rere la roda d’un cotxe, tocant a la vorera. Quan s’acosta, s’adona que és un mitjó; un altre que està fora de lloc. Li fa pena, i el plega. "
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).
Amb gabes d'anar a més aules per comentar aquestes històries. Es pot utilitzar la proposta didàctica del llibre.

divendres, 21 d’abril de 2017

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut de Roquetes





Aquest matí em conviden a l'Institut de Roquetes per llegir textos d'amor, aprofitant la propera diada de Sant Jordi: llibres, escola, amor, lectures...  són ingredients irresistibles per a mi.
A mi m'ha tocat fer la lectura a tres classes de 2n d'ESO, i disposem de quinze minuts per aula, que, per cert, no en saben res: sorpresa!
He escollit un parell de fragments del recul No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, pensada expressament per ser treballat a ESO, amb la seva guia didàctica i tot.
El protagonista del conte és un noi en plena fase d'enamorament, que va surant pel món, encantat, i que és incapaç de posar les agulles d'estendre la roba com cal. Conseqüència: un dels mitjons sortirà volant. 
Mentre rellegeixo el text a casa se m'ocorreix una idea: portar una corda, d'estendre, un parell d'agulles, i uns mitjons de mon fill que li agafo en préstec, i teatralitzar el moment, amb vol de mitjó inclòs. Demano un parell de voluntaris perquè agafin la corda, i tot ajuda a fer més divertida la lectura.
Per a arrodonir els quinze minuts, porto preparada la meva debilitat: uns quants nanocontes, d'amor és clar.
A les classes la reaació és molt similar: m'escolten molt atents, riuen als moments més diverits, se sorprenen i dubten a l'hora de comprendre algun nanoconte, criden un oooohhhh als moments més romàntics.
Una fantàstica experiència; agareixo que hagin pensat en mi, i em moro de ganes d'anar a més escoles i instituts.
El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda per promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat. 


dijous, 6 d’abril de 2017

El conte del diumenge


Per segona vegada, un dels meus relats ocupa la secció El conte del diumenge del diari digital La veu del País Valencià.
Aquest cop es tracta del conte Amb quatre ferros, del recull No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

dimarts, 4 d’abril de 2017

Proposta didàctica


Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.

dilluns, 3 d’abril de 2017

No és la derrota sinó el vent, a l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta









El passat 22 de març vaig visitar l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. No em canso de repetir-ho: els actes als centres d'ensenyament són una de les meves prioritats. I gràcies a Onada Edicions, i la seva col·lecció Maremàgum, on es troba inclòs No és al derrota, sinó el vent, això serà més fàcil a partir d'ara.
L'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta ha estat el primer en treballar el meu recull de contes amb el seu alumnat de 1r d'ESO.
I aquest dia vaig tenir el plaer de compartir sensacions amb tots ells, ni més ni menys que cinc línies, és a dir, un centenar aproximat d'alumnes. Un escriptor no està acostumat atenir un auditori així.
Com sempre que vaig a una escola, els vaig intentar transmetre la meva passió per l'escriptura, demostrar-los que pot ser quelcom divertit, i que els escriptors som gent de carn i ossos, senzilla, com ells.
Però el meu parlament procurà ser breu; el realment interessant són les seves preguntes, i el públic de la seva edat no es talla a 'hora de plantejar dubtes de qualsevol mena: són directes, sincers, i si alguna cosa no els ha agradat, t'ho diuen sense problemes.
En general els va atraure un llibre de trenta-cinc contes que giren al voltant d'un objecte tan simple com un mitjó, van acceptar el joc, i jo vaig incidir en mostrar com les coses poden observar-se des de diferents punts de vista, que és interessant posar-se en la pell (o en el mitó) de l'altre.
Jugar, imaginar, crear, reflexionar... són verbs que crec que es conjuguen mentre llegeixes aquest llibre.
Molts van dir que era el primer cop que podien parlar amb un escriptor.
Des d'aquí m'ofereixoun cop més als centres d'ensenyament, sobretot als que tinc més propers, i demano que s'aprofitin de l'existència de llibres com No és la derrota, sinó el vent, i del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
A més, els centres d'ensenyament ja podeu fer servir la proposta didàctica del llibre, realitzada per Josep-Sebastià Cid, que podeu trobar en aquest enllaç d'Onada Educació.