A l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus

El passat 3 de maig vaig gaudir d'un d'aquests regals que t'arriben de tant en tant, gràcies al programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, i que faciliten la presència d'escriptors a les escoles.
Aquest cop la invitació m'arriba des de l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus, per tal de fer una xerrada a alumnes de 4t, 5è i 6è de Primària, que s'han llegit prèviament una selecció dels meus contes, com ara el relat De paper de plata, del recull El vertigen del trapezista, Roig, de Postres de músic, i La cruïlla, de I un cop de vent els despentina. La tria m'ha fet goig, especialment en el cas de La cruïlla, que és un conte escrit ja fa molts anys i que no havia tornat a rellegir fins el dia abans de la meva visita a l'escola. Ha estat com retrobar-te amb un vell amic, i descobrir que és el mateix de sempre, que hi pots continuar parlant com si no hagués passat el temps. El protagonisme dels conte és un xiquet que juga pels carrers de Cornudella i a qui li encarreguen que prengui una difícil decisió, una decisió que potser no és apta encara per a un xiquet tan petit.
Durant la meva xerrada m'intento mostrar proper i senzill, i demostrar que els escriptors no som gent allunyada del seu món, que qualsevol d'ells i elles ho pot arribar a ser. I jugo i els faig jugar amb les paraules, amb nanocontes, amb desdefinicions, i els parlo de les aventures d'uns mitjons caiguts a la vorera, i, en resum, espero haver sembrat alguna petita llavor d'amor pels mots i la literatura.

A la Fira del llibre de València

El passat 30 d'abril vaig per primer cop a la Fira del llibre de València, per tal de dur a terme una activitat escolar que porta per nom Els objectes ens inspiren històries.
Allí parlaré amb dos grups de 1r d'ESO de l'IES Lluís Vives, al voltant del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), on el fil conductor és precisament un objecte: un mitjó.
Com m'agrada ser juganer, havia proposat que buscaríem històries basades en objecte que hi hagués al lloc de la xerrada. El que no m'imaginava era trobar-me amb l'esquelet de la foto, amb la silueta de l'ombra d'una dona al darrere. Tot plegat, massa evident per a inventar històries basades amb aquest personatge. També hem jugat amb el mateix dibuix del cartell de la Fira, que mostra un lector concentrat en la lectura d'un llibre mentre és a punt de ser devorat per un cocodril. He provocat que imaginessin per què llegeix en aquestes circumstàncies, i si la lectura és la causa del perill o és la salvació. En el segon cas, suposant que els llibres ens salvin dels perills, els he preguntat què representa el cocodril, i entre les moltes respostes, me'n quedo una de cadascun dels dos grups: la vida, la ignorància.
És bonic anar a les escoles i aprendre.

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut de Roquetes

Aquest matí em conviden a l'Institut de Roquetes per llegir textos d'amor, aprofitant la propera diada de Sant Jordi: llibres, escola, amor, lectures...  són ingredients irresistibles per a mi.

A mi m'ha tocat fer la lectura a tres classes de 2n d'ESO, i disposem de quinze minuts per aula, que, per cert, no en saben res: sorpresa!

He escollit un parell de fragments del recul No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, pensada expressament per ser treballat a ESO, amb la seva guia didàctica i tot.

El protagonista del conte és un noi en plena fase d'enamorament, que va surant pel món, encantat, i que és incapaç de posar les agulles d'estendre la roba com cal. Conseqüència: un dels mitjons sortirà volant. 

Mentre rellegeixo el text a casa se m'ocorreix una idea: portar una corda, d'estendre, un parell d'agulles, i uns mitjons de mon fill que li agafo en préstec, i teatralitzar el moment, amb vol de mitjó inclòs. Demano un parell de voluntaris perquè agafin la corda, i tot ajuda a fer més divertida la lectura.

Per a arrodonir els quinze minuts, porto preparada la meva debilitat: uns quants nanocontes, d'amor és clar.

A les classes la reaació és molt similar: m'escolten molt atents, riuen als moments més diverits, se sorprenen i dubten a l'hora de comprendre algun nanoconte, criden un oooohhhh als moments més romàntics.

Una fantàstica experiència; agareixo que hagin pensat en mi, i em moro de ganes d'anar a més escoles i instituts.

El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda per promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat. 

Proposta didàctica

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.

No és la derrota sinó el vent, a l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta

El passat 22 de març vaig visitar l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. No em canso de repetir-ho: els actes als centres d'ensenyament són una de les meves prioritats. I gràcies a Onada Edicions, i la seva col·lecció Maremàgum, on es troba inclòs No és al derrota, sinó el vent, això serà més fàcil a partir d'ara.
L'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta ha estat el primer en treballar el meu recull de contes amb el seu alumnat de 1r d'ESO.
I aquest dia vaig tenir el plaer de compartir sensacions amb tots ells, ni més ni menys que cinc línies, és a dir, un centenar aproximat d'alumnes. Un escriptor no està acostumat atenir un auditori així.
Com sempre que vaig a una escola, els vaig intentar transmetre la meva passió per l'escriptura, demostrar-los que pot ser quelcom divertit, i que els escriptors som gent de carn i ossos, senzilla, com ells.
Però el meu parlament procurà ser breu; el realment interessant són les seves preguntes, i el públic de la seva edat no es talla a 'hora de plantejar dubtes de qualsevol mena: són directes, sincers, i si alguna cosa no els ha agradat, t'ho diuen sense problemes.
En general els va atraure un llibre de trenta-cinc contes que giren al voltant d'un objecte tan simple com un mitjó, van acceptar el joc, i jo vaig incidir en mostrar com les coses poden observar-se des de diferents punts de vista, que és interessant posar-se en la pell (o en el mitó) de l'altre.
Jugar, imaginar, crear, reflexionar... són verbs que crec que es conjuguen mentre llegeixes aquest llibre.
Molts van dir que era el primer cop que podien parlar amb un escriptor.
Des d'aquí m'ofereixoun cop més als centres d'ensenyament, sobretot als que tinc més propers, i demano que s'aprofitin de l'existència de llibres com No és la derrota, sinó el vent, i del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
A més, els centres d'ensenyament ja podeu fer servir la proposta didàctica del llibre, realitzada per Josep-Sebastià Cid, que podeu trobar en aquest enllaç d'Onada Educació.

cap a les escoles

No és la derrota, sinó el vent, és un recull de contes inclòs a la col·lecció Maremàgum d'Onada Edicions, apta per a tots els públics, però adreçada sobretot als estudiants d'ESO. Per aquets motiu, per la meva debilitat per l'ensenyament, em va atraure especialment el projecte.
A hores d'ara, que jo sàpigui, hi ha dues escoles que treballaran el llibre durant el proper curs, a Amposta i a Reus, i sense cap dubte faré tot el possible per ser-hi present. Tant de bo se n'afegeixin més, perquè el contacte amb els alumnes representa sempre una font de sorpreses i una injecció d'il·lusions.

El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda pe promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat.