dilluns, 12 de desembre del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sembla estrany que dos germans bessons siguin tan diferents. En aparença tothom diria que són exactes. Sovint els confonen i mai se sap quin és el dret i quin l’esquerre. Però si algú els dediqués un mínim d’atenció, descobriria diferències remarcables. No en el color, que es destenyeix en els dos al mateix ritme, no en la llargària, ni tan sols ens referim a aquell forat que a l’un se li comença a obrir a la part del taló; parlem de l’actitud. Mentre un accepta amb resignació el destí que li ha tocat viure i prega que res no vagi a pitjor, l’altre aviva al seu ànim la contínua esperança de canvi. El primer renuncia a desitjar el que creu, a priori, impossible, per evitar topar-se amb la frustració. El segon s’ofegaria sense l’alè del risc que obri de bat a bat la finestra. En resum, són mitjons amb tàctiques vitals contràries, dues maneres de cercar la felicitat en sentits oposats, encara que sempre els toqui caminar en la mateixa direcció."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dimecres, 7 de desembre del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sempre suspèn l’examen teòric d’encanteris, i al pràctic fa autèntics disbarats. Quan agafa la vareta o obre la capsa de pols màgica, provoca el pànic al seu voltant; tots els companys s’amaguen davall la taula, i la professora li dóna instruccions des de ben lluny, amb una carpeta per cuirassa. I és que quan la Maribruna es posa en acció, pot passar qualsevol cosa: el curs anterior, convertí una mosca en un drac de sis potes, constipat per a més dades, que cremà les cortines d’un esternut, i a un company que va tornar invisible sense voler encara l’estan buscant.
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dimarts, 6 de desembre del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Ella no suporta les molles a les tovalles, ni ell que estigui encesa la llum del passadís. Ella es crispa si troba buida la sucrera, ell si s’acaba el rotlle de paper.

I així discuteixen una mica cada dia, a petites dosis que encara no són letals. Si es gravessin en vídeo i se’l miressin junts al cap d’uns dies (no de seguida, quan la discussió encara és calenta), s’avergonyirien i se sentirien ridículs. Però la vida corre sense treva, no es por prémer un botó de pausa per observar una imatge amb deteniment. Fer marxa enrere només està en mans del record, que és una pantalla de la qual no te’n pots fiar."
.
Fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Conviure dins d’un espai limitat durant tant de temps crea vincles especials. Les hores mortes passen millor si es poden compartir experiències, i ja se sap que cadascú exagera a la seva manera els viatges que ha realitzat, la duresa dels camins trepitjats. Les aventures viscudes s’inflen de forma desproporcionada; d’aquesta manera, córrer rere un autobús esdevé una epopeia, i pujar quatre trams d’escales, una proesa inigualable.
Un dels temes que mai no falta en les seves converses són les xafarderies de torn: com ara si un dels membres d’una parella s’ha embolicat amb un altre, o si algú amaga, avergonyit, un forat a la punta del dit. Tots tenen unes sabates preferides, amb les que se senten més còmodes, i en aquest sentit acostumen a coincidir bastant en els gustos. Si uns mitjons repeteixen massa sovint fent parella amb determinades sabates, comença a créixer la flama de l’enveja i els perjudicats es queixen de favoritismes."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Com tants i tants enamorats des dels inicis dels segles, s’havia fet la il·lusió que el destí era el seu còmplice, un cupido que s’encarregava de mantenir-los units, tot i que a certa distància. Un estret passadís els separava a la botiga, una fràgil i casta frontera entre la secció de roba interior masculina i la femenina. El mitjó observava les mitges per una escletxa oberta estratègicament entre les lleixes del davant. A través d’aquesta finestra quasi sentia la fragància que el transportava, en somni, a la terra promesa; i el tacte sublim i delicat que el feia tremolar només de pensar-hi. I és que la fantasia és poderosa, sobretot quan s’alia amb la passió."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)