No és la derrota

Vídeo per a la Institució de les Lletres Catalanes, per a compensar, d'alguna manera, la impossibilitat de visitar els centres d'ensenyament dins del programa Autors a les aules.

Explicant el llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

.

https://www.youtube.com/watch?v=igZMsQxgVLk

A la Fira del llibre de València

El passat 30 d'abril vaig per primer cop a la Fira del llibre de València, per tal de dur a terme una activitat escolar que porta per nom Els objectes ens inspiren històries.
Allí parlaré amb dos grups de 1r d'ESO de l'IES Lluís Vives, al voltant del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), on el fil conductor és precisament un objecte: un mitjó.
Com m'agrada ser juganer, havia proposat que buscaríem històries basades en objecte que hi hagués al lloc de la xerrada. El que no m'imaginava era trobar-me amb l'esquelet de la foto, amb la silueta de l'ombra d'una dona al darrere. Tot plegat, massa evident per a inventar històries basades amb aquest personatge. També hem jugat amb el mateix dibuix del cartell de la Fira, que mostra un lector concentrat en la lectura d'un llibre mentre és a punt de ser devorat per un cocodril. He provocat que imaginessin per què llegeix en aquestes circumstàncies, i si la lectura és la causa del perill o és la salvació. En el segon cas, suposant que els llibres ens salvin dels perills, els he preguntat què representa el cocodril, i entre les moltes respostes, me'n quedo una de cadascun dels dos grups: la vida, la ignorància.
És bonic anar a les escoles i aprendre.

Amb No és la derrota, sinó el vent, a L'Ametlla de Mar (Autors a les aules)

1 de febrer de 2018. Visita a l’Institut Mare de Déu de la Candelera, de L’Ametlla de Mar, dins del programa Autors a les aules, per comentar el meu recull de relats No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions). El cel amenaça amb ploure, però és una amenaça sense mala fe, i sense gaire aigua. A la ràdio del cotxe, tertúlia sobre una obra dramàtica, en sentit literal (no, no estan parlant del país). Arribo a l’Institut a l’horari previst, i la N-340 no m’ha donat cap ensurt. Em rep la professora que ha coordinat l’activitat, Pilar Casanova, i m’acompanya al gimnàs, on trindrà lloc la xerrada (així m’agrada, la cultura envaint els espais esportius!).

Van arribant els tres grups de 1r d’ESO que han llegit el llibre. Com és habitual, alguns em saluden, somrients, bellugadissos, i ja s’acosten a fer-me alguna pregunta (a comprovar si sóc de carn i ossos?), mentre altres es mantenen distants, com si tot plegat no anés amb ells.

Després dels agraïments, començo explicant els meus dos principals objectius de les meves visites a les escoles: demostrar que qualsevol persona, per petita i humil que sigui, pot esdevenir escriptor,  i que tenim arguments per a escriure al nostre abast, al nostre dia a dia més quotidià, proper i senzill, com ara un mitjó caigut a la vorera d’un carrer.

Aquesta és, en gran part, la motiviació per a escriure No és la derrota, sinó el vent: demostrar que hi ha emoció ben a al vora, si saps mirar-la, si t’hi esforces una mica.

Després, bateria de preguntes, on de seguida detecto qui té interès en la matèria, qui amaga un possible escriptor al seu cos en estat de crèixer. Moltes preguntes són habituals, i es curiós comprovar com en aquesta edat els interessen coses molt pràctiques i mesurables en dades, i també, sempre, alguna pregunta força interessant, que mai et farien a cap altre lloc. Una en concret, els dic que la faré extensiva als escriptors que conec:

“Si poguessis tornar al passat, quan tu eres petit, quin consell et donaries?”

Quan em pregunten per què m’agrada anar a les escoles a parlar amb els alumnes, contesto que per a aprendre.

A la Fira del llibre de València

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut de Roquetes

Aquest matí em conviden a l'Institut de Roquetes per llegir textos d'amor, aprofitant la propera diada de Sant Jordi: llibres, escola, amor, lectures...  són ingredients irresistibles per a mi.

A mi m'ha tocat fer la lectura a tres classes de 2n d'ESO, i disposem de quinze minuts per aula, que, per cert, no en saben res: sorpresa!

He escollit un parell de fragments del recul No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, pensada expressament per ser treballat a ESO, amb la seva guia didàctica i tot.

El protagonista del conte és un noi en plena fase d'enamorament, que va surant pel món, encantat, i que és incapaç de posar les agulles d'estendre la roba com cal. Conseqüència: un dels mitjons sortirà volant. 

Mentre rellegeixo el text a casa se m'ocorreix una idea: portar una corda, d'estendre, un parell d'agulles, i uns mitjons de mon fill que li agafo en préstec, i teatralitzar el moment, amb vol de mitjó inclòs. Demano un parell de voluntaris perquè agafin la corda, i tot ajuda a fer més divertida la lectura.

Per a arrodonir els quinze minuts, porto preparada la meva debilitat: uns quants nanocontes, d'amor és clar.

A les classes la reaació és molt similar: m'escolten molt atents, riuen als moments més diverits, se sorprenen i dubten a l'hora de comprendre algun nanoconte, criden un oooohhhh als moments més romàntics.

Una fantàstica experiència; agareixo que hagin pensat en mi, i em moro de ganes d'anar a més escoles i instituts.

El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda per promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat. 

No és la derrota sinó el vent, a l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta

El passat 22 de març vaig visitar l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. No em canso de repetir-ho: els actes als centres d'ensenyament són una de les meves prioritats. I gràcies a Onada Edicions, i la seva col·lecció Maremàgum, on es troba inclòs No és al derrota, sinó el vent, això serà més fàcil a partir d'ara.
L'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta ha estat el primer en treballar el meu recull de contes amb el seu alumnat de 1r d'ESO.
I aquest dia vaig tenir el plaer de compartir sensacions amb tots ells, ni més ni menys que cinc línies, és a dir, un centenar aproximat d'alumnes. Un escriptor no està acostumat atenir un auditori així.
Com sempre que vaig a una escola, els vaig intentar transmetre la meva passió per l'escriptura, demostrar-los que pot ser quelcom divertit, i que els escriptors som gent de carn i ossos, senzilla, com ells.
Però el meu parlament procurà ser breu; el realment interessant són les seves preguntes, i el públic de la seva edat no es talla a 'hora de plantejar dubtes de qualsevol mena: són directes, sincers, i si alguna cosa no els ha agradat, t'ho diuen sense problemes.
En general els va atraure un llibre de trenta-cinc contes que giren al voltant d'un objecte tan simple com un mitjó, van acceptar el joc, i jo vaig incidir en mostrar com les coses poden observar-se des de diferents punts de vista, que és interessant posar-se en la pell (o en el mitó) de l'altre.
Jugar, imaginar, crear, reflexionar... són verbs que crec que es conjuguen mentre llegeixes aquest llibre.
Molts van dir que era el primer cop que podien parlar amb un escriptor.
Des d'aquí m'ofereixoun cop més als centres d'ensenyament, sobretot als que tinc més propers, i demano que s'aprofitin de l'existència de llibres com No és la derrota, sinó el vent, i del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
A més, els centres d'ensenyament ja podeu fer servir la proposta didàctica del llibre, realitzada per Josep-Sebastià Cid, que podeu trobar en aquest enllaç d'Onada Educació.

A Reus amb No és la derrota, sinó el vent

El 14 de març passat torno a Reus en motiu de la presentació a la capital del Baix Camp del projecte Literatura km 0 adreçat a ESO i Batxillerat de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.

M’acompanyen a la taula Miquel Àngel Pradilla d'Onada, i les escriptores Lurdes Malgrat, que presenta El secret de les terres roges, i Noemí Bages, amb Que s’acabin les vacances, si us plau! Jo parlo del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent.

L’acte té lloc al magnífic marc del Centre de lectura de Reus, i em fa gràcia que parlem de Literatura km 0 en un lloc que, de fet, és el meu km 0 vital, ja que vaig nèixer a l’hospital de Sant Joan.

Quan em demanen la meva biografia, sovint obvio aquest fet, però no és amb mala fe, sinó per subratllar que el meu origen és Cornudella de Montsant, i que el fet de nèixer a Reus és qüestió d’infraestuctura sanitària. De totes maneres, la meva relació amb Reus és especial, no només per fet d’haver-hi nascut, tot i que també, i, sobretot, plena d’afecte. Reus va ser el meu referent de ciutat quan era petit: hi anàvem a comprar, a veure el circ, i de més gran era escala obligada quan estudiava a Tarragona. Sovint quedàvem amb mon pare a la plaça de les Oques per a passar-nos a recollir, i la carretera que separa (o uneix) Reus i Cornudella està impregnada a la memòria del meu cos, i em servia d’escala per mesurar el món. Quan arribo a Reus noto quelcom de familiar, i em faig una juguesca: quan tardaré a veure algú de Cornudella? Aquest cop només han estat deu minuts.

Reus era, en certa manera, la capital del meu univers petit, el centre, i ara vinc al Centre de Lectura per parlar dels meus contes, de personatges senzills i humils. I en teoria ja no sóc un xiquet, i ja hi puc anar sol, sense agafar-me de la mà de ningú, o sí.

A Reus. Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula

El proper 14 de març, a les 19.30,  torno a Reus, aquest cop al Centre de Lectura, i de la mà del recull de contes No és la derrota, sinó el vent, en un acte que organitza Onada Edicions, com a presentació del projecte Literatura km 0. Els autors del territori a l'aula.
A l'acte també es presentaran els llibres El secret de les terres roges, de Lurdes Malgrat, Cafè Bervelang, de Mònica Batet, i Que s'acabin les vacances, si us plau!, de Noemí Bagès,

A Amposta, doble presentació de llibres

Ahir, presentació a la Biblioteca d'Amposta dels dos llibre que he publicat enguany: No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), i EL nostre pitjor enemic (Cossetània).

M'acompanyafa una de les persones que coneix millor la meva obra, i que s'ha llegit tots els meus llibres, Emigdi Subirats. També me'ls ha presentat quasi tots, en algun lloc o un altre, però en aquesta ocasió era una mica diferent. Els meus reculls de contes sé quin efecte causen, l'Emigdi n'ha parlat mols cops, i m'intrigava escoltar què li havia semblat la novel·la. Tot just abans de començar m'avança que em sorprendrà el que dirà.

Però abans, explica el joc i el fil conductor que guien No és la derrota, sinó el vent, la seva voluntat de veure els objectes, les situacions, la vida, des de diversos punts de vista.

I quan parla de la novel·la, cita expresions com "sorpresa", "el plaer de llegir", o "la capacitat descriptiva".

Dos llibres, dos gèneres, dos estils?

No ho sé, el recull de contes, adreçat a un públic de 12-14 anys (i a tothom en general), intenta ser més planer, amb més humor i enginy; la novel·la és més elaborada, amarada d'un to de tristesa, de poesia.

Però en el fons parlen del mateix tipus de personatges, bé sigui un mitjó tirat al carrer o d'un comandant no-ningú, de gent caiguda, desorientada... però mai, mai, derrotada, sin o volen.

De passeig amb els meus llibres

Aquesta setmsana faré dues activitats amb els meus dos últims llibres:

-

Divendres 7 d'octubre, a les 19.00 h., a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, presentaré No és la derrota, sinó el vent, i El nostre pitjor enemic, amb la col·laboració de l'amic i escriptor Emigdi Subirats. Contes i novel·la, una bona excusa per debatre les diferències entre aquests dos gèneres, tant a l'hora d'escriure com de llegir.

-

Dissabte, 8 d'octubre, matí, a partir de les 11.00, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, signatura d'exemplars. Una nova visita a l'inesgotable Octavi Serret per a carregar les bateries d'energia.

Sopar de lletres

Ahir a la nit vaig participar al Sopar de lletres que per segon any organitza Onada edicions, amb la intenció de difondre les seves últimes obres publicades i, sobretot, com un pas més en la tasca que és l'autèntic leitmotiv de l'editorial, com diu Miquel Àngel Pradilla, és a dir, posar en valor el territori des del territori.
I quan parlem de territori, ignorem fronteres administratives o, més ben dit, lluitem contra elles. Com a curiositat (ho sé perquè ho vaig mirar al google maps ababs d'anar-hi), aquesta teòrica frontera passa tot just per la meitat del menjador on ahir vam sopar, més o menys on jo estava assegut.
Al sopar s'hi van aplegar més de setanta persones, totes elles amants de la cultura, i això sempre és un goig, tant per poder xerrar amb vells amics, com per fer-ne de nous.
En aquest article de La Calamanda hi trobareu més detalls.
Per la meva part, vaig parlar dos minutets (ho portava cronometrat) sobre No és la derrota, sinó el vent, centrant-me en la seva part lúdica i experimental, i en la de donar veu als personatges de sempre, caiguts, perduts, desorientats... però NO derrotats.
L'acte va servir també per homenatjar una gran treballadora de la cultura i el patrimoni: Victòria Almuni.
Del seu discurs em quedo amb la referència que va fer al primer director de l'obra de la Catedral de Tortosa, que ella coneix bé perquè va fer un magnífic llibre sobre la construcció de l'edifici. Ell va posar la primera pedra, però les obres s'aturaren a causa de la pesta negra. No la va veure acabada, això és un fet habitual en aquestes grans construccions, però ella va jugar el seu paper per tal que altres acabessin la feina. Aquest és el missatge. Sovint, quan parlem de la situació de la cultura al nostre país, no som optimistes. Jo ja fa temps que, tot i no tenir la mínima intenció de llençar la tovallola, tinc assumit que el nostre paper és el de resistir, el de lluitar amb totes les forces per poder passar el testimoni a futures generacios de la millora manera possible. Treballar per la cultura de forma  incansable, tot i no veure'n els fruits, perquè alguna cosa queda, i per amor, i perquè no sabem fer altra cosa.
En aquest vídeo, podreu veure totes les micropresentacions.

cap a les escoles

No és la derrota, sinó el vent, és un recull de contes inclòs a la col·lecció Maremàgum d'Onada Edicions, apta per a tots els públics, però adreçada sobretot als estudiants d'ESO. Per aquets motiu, per la meva debilitat per l'ensenyament, em va atraure especialment el projecte.
A hores d'ara, que jo sàpigui, hi ha dues escoles que treballaran el llibre durant el proper curs, a Amposta i a Reus, i sense cap dubte faré tot el possible per ser-hi present. Tant de bo se n'afegeixin més, perquè el contacte amb els alumnes representa sempre una font de sorpreses i una injecció d'il·lusions.

El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda pe promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat.

Sensacions a Tarragona, amb No és la derrota, sinó el vent

Dijous passat, 7 de juliol, torno a la llibreria de la Rambla amb l'excusa del nou llibre No és la derrota, sinó el vent.

M'abstinc de gaudir d'un viatge tranquil en tren, per aprofitar l'estona amb dues de les activitats de què més gaudeixo, llegir i badar, perquè els trens no són gaire de fiar últimament, i perquè els seus tirànics horaris m'obligarien a tornar de pressa i corrents a les 22.00 hores. I aquesta nit no, no vull córrer, vull passar un estona relaxada amb bons amics, perquè aquest és un dels al·licients del dia.

Sí, farem difusió del llibre, però l'acte serà sobretot un punt de trobada d'aquesta estimada família de lletres que no para de crèixer en quantitat i qualitat. Com diré durant el vespre, aquest és un dels motius pels quals dono gràcies a la literatura. 

Presenta el llibre l'escriptor Francesc Valls-Calçada, i Coia Valls llegeix un dels contes, i Xulio Ricardo Trigo ens mira a través dels seu ull fotogràfic. I arriben més amants de la cultura  i les emocions, com Jesús Fusté, ja amb el seu tercer disc Cruïlles sota el braç, i Josep LLeixà, Fifo, i la Conxita Jiménez, i la Rat Cebrián, i em desvirtualitzo amb seguidores del facebook de fa temps, com Carolina Senan i Sentiments Trencats, i sumo coneixences literàries i teatrals tarragonines, aquesta ciutat que tant estimo i on vaig conèixer l'amor fa 30 anys.

El llibre parla d'un objecte perdut, caigut; la mena de personatges que acostumen a aparèixer als meus contes i que he après a mirar, a descobrir entre racons humils dels dies. Mirar és el pas previ, indispensable, per a escriure. I estimar. O és a l'inrevés? 

Més imatges a la galeria de Xulio Ricardo Trigo.

A la Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Us avanço la el programa de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el 16 de juliol, de 2016:

.

18.45 h. Davant de l’Ajuntament

Inici de la ruta literària i musical. Lectura de microcontes en diversos espais del poble, camí de la Biblioteca, acompanyats pel saxo de Gerard Marsal.

 .

19.20 h. A la Fundació Cultural Roger de Belfort.

Presentació de llibres i lectura de fragments acompanyats al saxo per Gerard Marsal i la dansa d’Alhazar:

Tenebra, d’Emili Gil

Alquímia de paraules, de Fe Ferré

La filla del capità groc, de Víctor Amela

El retorn de l’hongarès, d’Anna Moner

L’altre, de Joaquim Biendicho

No és laderrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau

 .

Signatura d’exemplars a càrrec dels autors/es.

.

21.30 h. Sopar obert, on es podran improvisar lectures entre plat i plat. Qui es vulgui apuntar ho haurà de comunicar directament al restaurant el Bassot, abans del 9 de juliol.

A la recerca del conte caigut, a Tarragona

El proper 7 de juliol, a partir d eles 8 del vespres, estaré a la llibreria de la Rambla de Tarragona, acompanyat de l'amic i escriptor FrancescValls Calçada.
L'excusa és la recent publicació del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, però no vull vendre l'acte com una típica presentació, sinó sobre una tertúlia i una demostració de com es poden buscar o trobar contes caiguts.
En aquest recull, he escrit 35 contes al vontant d'un d'aquests objectes, un mitjó caigut en una vorera, però d'objectes n'hi ha molts més i a tot arreu: només cal mirar bé.

Al taller Art Balart

Dijous passat, al taller Art Balart, vam fondre literatura i l'estampació sobre paper. Anna Balart em va regalar la seva visió del recull de contes No és la derrota, sinó el vent: mitjos perduts (i trobats) i preguntes. 
Gràcies

llegint contes

Aquesta setmana vinent faré dues activitats amb els microcontes com a protagonistes:
.
El dia 16 de juny, a partir de les 20.00 hores, llegiré contes en un nou espai, el taller Art Balart, situal en ple nucli antic de Tortosa, al carrer Taules velles, en col·laboració amb l'artista Anna Balart. Hem titulat l'activitat MICROCONTES I MICROTALLER D'ESTAMPACIÓ SOBRE PAPER. I és que mentre jo llegeixo fragments de la meva obra, inclòs el nou recull No és la derrota, sinó el vent, els assistents podran aprendre la tècnica d'estampació sobre paper.
.
El dia 17 de juny, a les 18.30 hores, a la Biblioteca de Jesús, també faré una lectura de contes, microcontes, i altres brevetats, per a, bàsicament, jugar i intentar emocionar amb les paraules i la creativitat.

A la Fira del llibre ebenc

Aquest divendres passat enceto la tanda de presentacions de llibres de la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, parlant de No és la derrota, sinó el vent. Tretzena edició de la Fira, tretzena vegada en què hi sóc present. Estimo aquesta trobada anual que ha marcat una fita per a la literatura ebrenca, sobretot, per a la seva autoestima i per a la projecció exterior.

De fet, des de l'any passat, ja no es realitzen bateries de micropresentacions, sinó petites entrevistes consuïdes per Ràdio Móra d'Ebre, que li donen més dinamisme. En aquesta ocasió, i crec que l'any passat també ho van fer, l'entrevistadora em llança un repte: improvisar un nanoconte. I jo no deixo passar mai de llarg un repte. Aprofito per a inspirar-me que m'acompanya a la tanda de presentacions Mercè Biosca, amb el seu llibre Apotacions catalanes de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, i, al final, llegeixo el nanoconte que he escrit: "Escriptor ebrenc que intenta viure del "cuento", a la vora de Moncada i els seus contes vius".

I, com sempre, com xalo més és amb la trobada amb amics i amigues de lletres, alguns amb qui coincideixo sovint al llarg de l'any, altres només en aquesta data. 

El divendres també es fa la inauguració de la Fira, a càrrec de la incombustible Laura Borràs, directora de la ILC. Com tants d'altres, em declaro fan del seu entusiasme, energia, i del la forma en què sap transmetre passió per la literatura. No em perdo el seu discurs, que ella mateixa m'avança quan ens trobem, en una mena de clicada d'ulls, perquè relata una anècdota que sap que m'agrada molt. Com sempre que l'he escoltat, la gent aplaudeix admirada. Ens fem una foto acompanyats del Tomàs Camacho, un altre irreductible omnipresent d'actes culturals. 

I comparteixo conversa aquest tardet amb Agustí Clua, i parlem del seu llibre Tardets, i li declaro l'emoció que em desperten la seves narracions (en parlarem divendres vinent, quan l'entrevisti al programa de Canal 21). I encaixo amb l'Albert Pujol, eufòric, dinàmic, i parlo amb els llibreters de La 2 de Viladrich i La Bassa (els explico un nou projecte d'activitat que orgianitzo per al setembre que m'il·lusiona), i Jordi Duran, i Montse Castellà...  i molts més d'aquesta família de lletres que creix.

A la Fira del llibre ebrenc

No sóc supersticiós, i enguany no faltaré per tretzena vegada a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, una Fira que ha estat transcendental per al rellançament de la literatura ebrenca, no tans sols Terres del'Ebre enfora, sinó sobretot, Terres de l'Ebre endins, per a fer pinya, per a conèixer.nos, per a pujar l'autoestima.
Pràcticament sempre he fet alguna activitat. Enguany presentaré el meu nou recull de contes, No és la derrota, sinó el vent, el divendres 27 de maig a la tarda.

A Gandesa

Dissabte passat, en companyia de l'escriptor a mic, Joan Pinyol, vam presentar els nostre llibres, El mar de les ombres, i No és la derrota, sinño el vent,  a la Biblioteca de Gandesa i, de passada, ens van entrevistar per al programa de Ràdio Ones de lectura.
Ens podeu escoltar al minut 42, aproximadament, d'aquest enllaç