dilluns, 12 de desembre del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sembla estrany que dos germans bessons siguin tan diferents. En aparença tothom diria que són exactes. Sovint els confonen i mai se sap quin és el dret i quin l’esquerre. Però si algú els dediqués un mínim d’atenció, descobriria diferències remarcables. No en el color, que es destenyeix en els dos al mateix ritme, no en la llargària, ni tan sols ens referim a aquell forat que a l’un se li comença a obrir a la part del taló; parlem de l’actitud. Mentre un accepta amb resignació el destí que li ha tocat viure i prega que res no vagi a pitjor, l’altre aviva al seu ànim la contínua esperança de canvi. El primer renuncia a desitjar el que creu, a priori, impossible, per evitar topar-se amb la frustració. El segon s’ofegaria sense l’alè del risc que obri de bat a bat la finestra. En resum, són mitjons amb tàctiques vitals contràries, dues maneres de cercar la felicitat en sentits oposats, encara que sempre els toqui caminar en la mateixa direcció."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dimecres, 7 de desembre del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Sempre suspèn l’examen teòric d’encanteris, i al pràctic fa autèntics disbarats. Quan agafa la vareta o obre la capsa de pols màgica, provoca el pànic al seu voltant; tots els companys s’amaguen davall la taula, i la professora li dóna instruccions des de ben lluny, amb una carpeta per cuirassa. I és que quan la Maribruna es posa en acció, pot passar qualsevol cosa: el curs anterior, convertí una mosca en un drac de sis potes, constipat per a més dades, que cremà les cortines d’un esternut, i a un company que va tornar invisible sense voler encara l’estan buscant.
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dimarts, 6 de desembre del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Ella no suporta les molles a les tovalles, ni ell que estigui encesa la llum del passadís. Ella es crispa si troba buida la sucrera, ell si s’acaba el rotlle de paper.

I així discuteixen una mica cada dia, a petites dosis que encara no són letals. Si es gravessin en vídeo i se’l miressin junts al cap d’uns dies (no de seguida, quan la discussió encara és calenta), s’avergonyirien i se sentirien ridículs. Però la vida corre sense treva, no es por prémer un botó de pausa per observar una imatge amb deteniment. Fer marxa enrere només està en mans del record, que és una pantalla de la qual no te’n pots fiar."
.
Fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Conviure dins d’un espai limitat durant tant de temps crea vincles especials. Les hores mortes passen millor si es poden compartir experiències, i ja se sap que cadascú exagera a la seva manera els viatges que ha realitzat, la duresa dels camins trepitjats. Les aventures viscudes s’inflen de forma desproporcionada; d’aquesta manera, córrer rere un autobús esdevé una epopeia, i pujar quatre trams d’escales, una proesa inigualable.
Un dels temes que mai no falta en les seves converses són les xafarderies de torn: com ara si un dels membres d’una parella s’ha embolicat amb un altre, o si algú amaga, avergonyit, un forat a la punta del dit. Tots tenen unes sabates preferides, amb les que se senten més còmodes, i en aquest sentit acostumen a coincidir bastant en els gustos. Si uns mitjons repeteixen massa sovint fent parella amb determinades sabates, comença a créixer la flama de l’enveja i els perjudicats es queixen de favoritismes."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)


"Com tants i tants enamorats des dels inicis dels segles, s’havia fet la il·lusió que el destí era el seu còmplice, un cupido que s’encarregava de mantenir-los units, tot i que a certa distància. Un estret passadís els separava a la botiga, una fràgil i casta frontera entre la secció de roba interior masculina i la femenina. El mitjó observava les mitges per una escletxa oberta estratègicament entre les lleixes del davant. A través d’aquesta finestra quasi sentia la fragància que el transportava, en somni, a la terra promesa; i el tacte sublim i delicat que el feia tremolar només de pensar-hi. I és que la fantasia és poderosa, sobretot quan s’alia amb la passió."
.
Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

dijous, 13 d’octubre del 2016

Reciclatge


Reciclatge, un dels contes inclosos a No és la derrota, sinó el vent, el recull de conte sinclòs a la col·lecció maremàgnum d'Onada Edicions.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

A Amposta, doble presentació de llibres




Ahir, presentació a la Biblioteca d'Amposta dels dos llibre que he publicat enguany: No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), i EL nostre pitjor enemic (Cossetània).
M'acompanyafa una de les persones que coneix millor la meva obra, i que s'ha llegit tots els meus llibres, Emigdi Subirats. També me'ls ha presentat quasi tots, en algun lloc o un altre, però en aquesta ocasió era una mica diferent. Els meus reculls de contes sé quin efecte causen, l'Emigdi n'ha parlat mols cops, i m'intrigava escoltar què li havia semblat la novel·la. Tot just abans de començar m'avança que em sorprendrà el que dirà.
Però abans, explica el joc i el fil conductor que guien No és la derrota, sinó el vent, la seva voluntat de veure els objectes, les situacions, la vida, des de diversos punts de vista.
I quan parla de la novel·la, cita expresions com "sorpresa", "el plaer de llegir", o "la capacitat descriptiva".
Dos llibres, dos gèneres, dos estils?
No ho sé, el recull de contes, adreçat a un públic de 12-14 anys (i a tothom en general), intenta ser més planer, amb més humor i enginy; la novel·la és més elaborada, amarada d'un to de tristesa, de poesia.
Però en el fons parlen del mateix tipus de personatges, bé sigui un mitjó tirat al carrer o d'un comandant no-ningú, de gent caiguda, desorientada... però mai, mai, derrotada, sin o volen.




dimarts, 4 d’octubre del 2016

De passeig amb els meus llibres


Aquesta setmsana faré dues activitats amb els meus dos últims llibres:
-
Divendres 7 d'octubre, a les 19.00 h., a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, presentaré No és la derrota, sinó el vent, i El nostre pitjor enemic, amb la col·laboració de l'amic i escriptor Emigdi Subirats. Contes i novel·la, una bona excusa per debatre les diferències entre aquests dos gèneres, tant a l'hora d'escriure com de llegir.
-
Dissabte, 8 d'octubre, matí, a partir de les 11.00, a la llibreria Serret de Vall-de-roures, signatura d'exemplars. Una nova visita a l'inesgotable Octavi Serret per a carregar les bateries d'energia.

dilluns, 12 de setembre del 2016

COMPLETEU LA FRASE


COMPLETEU LA FRASE
En aquest cas es tracta d'una frase inclosa al meu llibre No és la derrota, sinó el vent. 
Us proposo que a) endevineu la part que falta i/o b) poseu el que vulgueu:
-
“Si la seva dona s’assabenta que ha trencat la promesa de _____________, no vol imaginar-se’n les conseqüències”

divendres, 9 de setembre del 2016

Completeu la frase


En aquest cas es tracta d'una frase inclosa al meu llibre No és la derrota, sinó el vent.
Us proposo que a) endevineu quina paraula falta i/o b) poseu la que vulgueu:
.

“Com tants i tants enamorats des dels inicis dels segles s’havia fet la il·lusió que el destí era el seu _____________”

dijous, 8 de setembre del 2016

COMPLETEU LA FRASE


COMPLETEU LA FRASE
En aquest cas es tracta d'una frase inclosa al meu llibre No és la derrota, sinó el vent. 
Us proposo que a) endevineu el final de la frase i/o b) poseu la que vulgueu:
-

Es tracta d’un mitjó perdut a la vorera: res d’extraordinari, sinó fos perquè en caure ha adoptat una forma que sembla _____________:

divendres, 2 de setembre del 2016

A la Setmana del llibre en català


El meu últim recull de contes, No és la derrota, sinó el vent, es pot trobar a la caseta d'Onada Edicions a la Setmana del llibre en català

divendres, 12 d’agost del 2016

La fada Maribruna

No és la derrota, sinó el vent, és un recull  inclòs a la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, adreçat a l'alumnat d'ESO.
A l'hora d'escriure els relats he tinhut en ment aquest públic, però, de fet, sols al començament, i després me n'he oblidat. L'estil dels contes és similar a llibres anteriors, tot i que he procurat prescindir o limitar certes dosis de tristesa que abunden a altres reculls. He mirat de ser més divertit, cosa que ja m'agrada, sense perdre de vista les escenes quotidianes que m'agrada plantejar. Això no treu que puguin aparèixer personatges d'absoluta fantasia com Maribruna, que treu el cap en un parell de contes, una aprenent de fada una mica maldestra, que viu en un món paral·lel i que ens visita per a practicar els seus encanteris, amb més o menys fortuna. Un mitjó serà el seu objectiu, o la seva víctima.

dijous, 11 d’agost del 2016

Fil conductor

No és la derrota, sinó el vent, és un recull de contes singular per a mi, entre altres coses perquè hi ha un fil conductor, en doble sentit.
Un fil conductor en sentit figurat, perquè tots els contes tenen un element que els uneix.
Un fil conductor en sentit literal, perquè un dels personatges que apareix a tots els relats és tèxtil.

divendres, 5 d’agost del 2016

Sopar de lletres


Ahir a la nit vaig participar al Sopar de lletres que per segon any organitza Onada edicions, amb la intenció de difondre les seves últimes obres publicades i, sobretot, com un pas més en la tasca que és l'autèntic leitmotiv de l'editorial, com diu Miquel Àngel Pradilla, és a dir, posar en valor el territori des del territori.
I quan parlem de territori, ignorem fronteres administratives o, més ben dit, lluitem contra elles. Com a curiositat (ho sé perquè ho vaig mirar al google maps ababs d'anar-hi), aquesta teòrica frontera passa tot just per la meitat del menjador on ahir vam sopar, més o menys on jo estava assegut.
Al sopar s'hi van aplegar més de setanta persones, totes elles amants de la cultura, i això sempre és un goig, tant per poder xerrar amb vells amics, com per fer-ne de nous.
En aquest article de La Calamanda hi trobareu més detalls.
Per la meva part, vaig parlar dos minutets (ho portava cronometrat) sobre No és la derrota, sinó el vent, centrant-me en la seva part lúdica i experimental, i en la de donar veu als personatges de sempre, caiguts, perduts, desorientats... però NO derrotats.
L'acte va servir també per homenatjar una gran treballadora de la cultura i el patrimoni: Victòria Almuni.
Del seu discurs em quedo amb la referència que va fer al primer director de l'obra de la Catedral de Tortosa, que ella coneix bé perquè va fer un magnífic llibre sobre la construcció de l'edifici. Ell va posar la primera pedra, però les obres s'aturaren a causa de la pesta negra. No la va veure acabada, això és un fet habitual en aquestes grans construccions, però ella va jugar el seu paper per tal que altres acabessin la feina. Aquest és el missatge. Sovint, quan parlem de la situació de la cultura al nostre país, no som optimistes. Jo ja fa temps que, tot i no tenir la mínima intenció de llençar la tovallola, tinc assumit que el nostre paper és el de resistir, el de lluitar amb totes les forces per poder passar el testimoni a futures generacios de la millora manera possible. Treballar per la cultura de forma  incansable, tot i no veure'n els fruits, perquè alguna cosa queda, i per amor, i perquè no sabem fer altra cosa.
En aquest vídeo, podreu veure totes les micropresentacions.

dimecres, 3 d’agost del 2016

agulles d'estendre

Moltes dels personatges que apareixen al llibre són xiquets.
N'hi ha un que s'entreté a jugar a soldats al terrat de casa seva amb les agulles d'estendre.
Algú se sent identificat?

dimarts, 2 d’agost del 2016

Mac Guiver

Alguns dels personategs delllibre, com una mena de joc o esperit de continuïtat, apareixen en més d'un conte; és el cas de Mac Guiver.
Bé, no es tracta del Mac Guiver de l'antiga sèrie de televisió, sinó una persona que rep aquest malnom per la seva fama de "manetes", tot i és una mantetes una mica maldestre i sui generis. Arranja rentadores, antenes de televisió i tota mena d'electrodomèstics d'una forma casolana i, sobretot, la furgoneta del seus cosins, que fan servir per a anar a la fira.
Mac Guiver és gitano, i la seva família es dedica a la venda ambulant. Sense dubte, vaig trobar la inspiració gràcies a la meva feina a l'ajuntament, on sovint he de tractat amb gent que s'hi dedica.
El conte està escric amb sentit de l'humor i tendresa, i els hi dedico amb estima i amb admiració per la seva capacitat de sobreviure.

dilluns, 1 d’agost del 2016

No és la derrota, sinó el vent; personatges


Quan em van proposar participar a la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, em van suggerir un recull de contes amb fil conductor. I què millor que un FIL conductor, que un objecte tèxtil com un mitjó?
Aquest objecte, convertit en personatge, apareix a tots els contes, caigut, desorientat, perdut, tirat al mig del carrer.
Però aquesta sensació de pèrdua i de desorientació, es contagia també a gran part de la resta de personatges que perden el mitjó, o els cau, o passen pel seu costat, o el pleguen.

diumenge, 31 de juliol del 2016

cap a les escoles


No és la derrota, sinó el vent, és un recull de contes inclòs a la col·lecció Maremàgum d'Onada Edicions, apta per a tots els públics, però adreçada sobretot als estudiants d'ESO. Per aquets motiu, per la meva debilitat per l'ensenyament, em va atraure especialment el projecte.
A hores d'ara, que jo sàpigui, hi ha dues escoles que treballaran el llibre durant el proper curs, a Amposta i a Reus, i sense cap dubte faré tot el possible per ser-hi present. Tant de bo se n'afegeixin més, perquè el contacte amb els alumnes representa sempre una font de sorpreses i una injecció d'il·lusions.
El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda pe promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat.

dimarts, 12 de juliol del 2016

foto de llibres amb premis


Us recordo que si us feu fotos amb el meu llibre No és la derrota, sinó el vent, o altres d'Onada Edicions, podeu obtenir premis.
Com a mostra, la foto que m'ha regalat l'usuari de twitter @estebanmaravillas

divendres, 8 de juliol del 2016

Sensacions a Tarragona, amb No és la derrota, sinó el vent


Dijous passat, 7 de juliol, torno a la llibreria de la Rambla amb l'excusa del nou llibre No és la derrota, sinó el vent.
M'abstinc de gaudir d'un viatge tranquil en tren, per aprofitar l'estona amb dues de les activitats de què més gaudeixo, llegir i badar, perquè els trens no són gaire de fiar últimament, i perquè els seus tirànics horaris m'obligarien a tornar de pressa i corrents a les 22.00 hores. I aquesta nit no, no vull córrer, vull passar un estona relaxada amb bons amics, perquè aquest és un dels al·licients del dia.
Sí, farem difusió del llibre, però l'acte serà sobretot un punt de trobada d'aquesta estimada família de lletres que no para de crèixer en quantitat i qualitat. Com diré durant el vespre, aquest és un dels motius pels quals dono gràcies a la literatura. 
Presenta el llibre l'escriptor Francesc Valls-Calçada, i Coia Valls llegeix un dels contes, i Xulio Ricardo Trigo ens mira a través dels seu ull fotogràfic. I arriben més amants de la cultura  i les emocions, com Jesús Fusté, ja amb el seu tercer disc Cruïlles sota el braç, i Josep LLeixà, Fifo, i la Conxita Jiménez, i la Rat Cebrián, i em desvirtualitzo amb seguidores del facebook de fa temps, com Carolina Senan i Sentiments Trencats, i sumo coneixences literàries i teatrals tarragonines, aquesta ciutat que tant estimo i on vaig conèixer l'amor fa 30 anys.
El llibre parla d'un objecte perdut, caigut; la mena de personatges que acostumen a aparèixer als meus contes i que he après a mirar, a descobrir entre racons humils dels dies. Mirar és el pas previ, indispensable, per a escriure. I estimar. O és a l'inrevés? 
Més imatges a la galeria de Xulio Ricardo Trigo.

dimecres, 6 de juliol del 2016

a Tarragona, a la recerca del conte caigut


Avui 7 de juliol, a partir d eles 8 del vespre, estaré a la llibreria de la Rambla de Tarragona, acompanyat de l'escriptor FrancescValls Calçada, i d'altres amics i amigues de lletres.
L'excusa és la recent publicació del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, però no vull vendre l'acte com una típica presentació, sinó sobre una tertúlia i una demostració de com es poden buscar o trobar contes caiguts.
En aquest recull, he escrit 35 contes al vontant d'un d'aquests objectes, un mitjó caigut en una vorera, però d'objectes n'hi ha molts més i a tot arreu: només cal mirar bé.

dijous, 30 de juny del 2016

A la Jornada Literària de Cornudella de Montsant



Us avanço la el programa de la 9a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que tindrà lloc el 16 de juliol, de 2016:
.
18.45 h. Davant de l’Ajuntament
Inici de la ruta literària i musical. Lectura de microcontes en diversos espais del poble, camí de la Biblioteca, acompanyats pel saxo de Gerard Marsal.
 .
19.20 h. A la Fundació Cultural Roger de Belfort.
Presentació de llibres i lectura de fragments acompanyats al saxo per Gerard Marsal i la dansa d’Alhazar:

Tenebra, d’Emili Gil

Alquímia de paraules, de Fe Ferré

La filla del capità groc, de Víctor Amela

El retorn de l’hongarès, d’Anna Moner

L’altre, de Joaquim Biendicho

No és laderrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau
 .
Signatura d’exemplars a càrrec dels autors/es.
.

21.30 h. Sopar obert, on es podran improvisar lectures entre plat i plat. Qui es vulgui apuntar ho haurà de comunicar directament al restaurant el Bassot, abans del 9 de juliol.

dimecres, 29 de juny del 2016

A la recerca del conte caigut, a Tarragona


El proper 7 de juliol, a partir d eles 8 del vespres, estaré a la llibreria de la Rambla de Tarragona, acompanyat de l'amic i escriptor FrancescValls Calçada.
L'excusa és la recent publicació del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, però no vull vendre l'acte com una típica presentació, sinó sobre una tertúlia i una demostració de com es poden buscar o trobar contes caiguts.
En aquest recull, he escrit 35 contes al vontant d'un d'aquests objectes, un mitjó caigut en una vorera, però d'objectes n'hi ha molts més i a tot arreu: només cal mirar bé.

Foto amb llibre amb premi


Si us feu fotos amb el meu llibre No és la derrota, sinó el vent, o altres d'Onada Eidiions, podeu obtenir premis.

diumenge, 19 de juny del 2016

Al taller Art Balart


Dijous passat, al taller Art Balart, vam fondre literatura i l'estampació sobre paper. Anna Balart em va regalar la seva visió del recull de contes No és la derrota, sinó el vent: mitjos perduts (i trobats) i preguntes. 
Gràcies

divendres, 10 de juny del 2016

llegint contes

Aquesta setmana vinent faré dues activitats amb els microcontes com a protagonistes:
.
El dia 16 de juny, a partir de les 20.00 hores, llegiré contes en un nou espai, el taller Art Balart, situal en ple nucli antic de Tortosa, al carrer Taules velles, en col·laboració amb l'artista Anna Balart. Hem titulat l'activitat MICROCONTES I MICROTALLER D'ESTAMPACIÓ SOBRE PAPER. I és que mentre jo llegeixo fragments de la meva obra, inclòs el nou recull No és la derrota, sinó el vent, els assistents podran aprendre la tècnica d'estampació sobre paper.
.
El dia 17 de juny, a les 18.30 hores, a la Biblioteca de Jesús, també faré una lectura de contes, microcontes, i altres brevetats, per a, bàsicament, jugar i intentar emocionar amb les paraules i la creativitat.

diumenge, 29 de maig del 2016

A la Fira del llibre ebenc


Aquest divendres passat enceto la tanda de presentacions de llibres de la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, parlant de No és la derrota, sinó el vent. Tretzena edició de la Fira, tretzena vegada en què hi sóc present. Estimo aquesta trobada anual que ha marcat una fita per a la literatura ebrenca, sobretot, per a la seva autoestima i per a la projecció exterior.
De fet, des de l'any passat, ja no es realitzen bateries de micropresentacions, sinó petites entrevistes consuïdes per Ràdio Móra d'Ebre, que li donen més dinamisme. En aquesta ocasió, i crec que l'any passat també ho van fer, l'entrevistadora em llança un repte: improvisar un nanoconte. I jo no deixo passar mai de llarg un repte. Aprofito per a inspirar-me que m'acompanya a la tanda de presentacions Mercè Biosca, amb el seu llibre Apotacions catalanes de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, i, al final, llegeixo el nanoconte que he escrit: "Escriptor ebrenc que intenta viure del "cuento", a la vora de Moncada i els seus contes vius".
I, com sempre, com xalo més és amb la trobada amb amics i amigues de lletres, alguns amb qui coincideixo sovint al llarg de l'any, altres només en aquesta data. 
El divendres també es fa la inauguració de la Fira, a càrrec de la incombustible Laura Borràs, directora de la ILC. Com tants d'altres, em declaro fan del seu entusiasme, energia, i del la forma en què sap transmetre passió per la literatura. No em perdo el seu discurs, que ella mateixa m'avança quan ens trobem, en una mena de clicada d'ulls, perquè relata una anècdota que sap que m'agrada molt. Com sempre que l'he escoltat, la gent aplaudeix admirada. Ens fem una foto acompanyats del Tomàs Camacho, un altre irreductible omnipresent d'actes culturals. 
I comparteixo conversa aquest tardet amb Agustí Clua, i parlem del seu llibre Tardets, i li declaro l'emoció que em desperten la seves narracions (en parlarem divendres vinent, quan l'entrevisti al programa de Canal 21). I encaixo amb l'Albert Pujol, eufòric, dinàmic, i parlo amb els llibreters de La 2 de Viladrich i La Bassa (els explico un nou projecte d'activitat que orgianitzo per al setembre que m'il·lusiona), i Jordi Duran, i Montse Castellà...  i molts més d'aquesta família de lletres que creix.

diumenge, 22 de maig del 2016

A la Fira del llibre ebrenc


No sóc supersticiós, i enguany no faltaré per tretzena vegada a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, una Fira que ha estat transcendental per al rellançament de la literatura ebrenca, no tans sols Terres del'Ebre enfora, sinó sobretot, Terres de l'Ebre endins, per a fer pinya, per a conèixer.nos, per a pujar l'autoestima.
Pràcticament sempre he fet alguna activitat. Enguany presentaré el meu nou recull de contes, No és la derrota, sinó el vent, el divendres 27 de maig a la tarda.

dijous, 19 de maig del 2016

A Gandesa



Dissabte passat, en companyia de l'escriptor a mic, Joan Pinyol, vam presentar els nostre llibres, El mar de les ombres, i No és la derrota, sinño el vent,  a la Biblioteca de Gandesa i, de passada, ens van entrevistar per al programa de Ràdio Ones de lectura.
Ens podeu escoltar al minut 42, aproximadament, d'aquest enllaç

dissabte, 14 de maig del 2016

Literatura glocal



Setmana intensa de promoció del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent.
Els dies 10 i 11 vaig participar en activitats dirigides estratègicament al professorat de secundària, en actes realitzats a Tortosa i a Tarragona( Institut Pere Martell), on es va donar a conèixer el projecte de literatura km 0 d'Onada Edicions, materialitzat en la seva col·lecció Maremàgnum.
A Tortosa, com ja vaig explicar, es va donar el tret de sortida a l'ampliació d'aquest projecte amb autors de les Terres de l'Ebre. L'acte fou precedit d'una xerrada de Joan Veny, que ens feu un aclasse magistral sobre la variant tortosina de la llengua.
El dia 11, acollits a l'Institut Pere Martell de Tarragona, es va fer una bateria de presentacions, com podeu veure al programa, amb ànim de seduir el públic assistent, professors de secundària, i el desig que considerin els llibres adequats per al seu alumnat.
Abans, Màrius Serra va fer una xerrada sobre Literatura glocal. Va parlar dels beneficis de la presència dels autors a les aules, de l'impacte que podem represetnar per als alumnes, no tant pel missatge que poguem dir, sinó per la nostra sola presència, per fer-nos visibles, propers, reals, possibles. També parlà de la inconveniència de les lectures obligatòries, de la necessitat de mostrar la literatura com un fet lúdic, que tingui més de Carnaval que de Quaresma, que cal ser ferms en el contingut i flexibles en la forma.

dimecres, 11 de maig del 2016

Dos llibres amics


Dos llibres amics que arriben de la mà, tots dos de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions. El mar de les ombres, de Jordi Pinyol, i No és la derrota, sinó el vent, de Jesús M. Tibau.
En parlarem a la Biblioteca de Tortosa, el 13 de maig, a les 19.30, i a la Biblioteca de Gandesa, el 14 de maig, a les 11.30.
Us deixo amb un fragment d'ambdós.


dimarts, 10 de maig del 2016

literatura km 0


Avui, amb Miquel Àngel Pradilla, a Tortosa durant la presentació del projecte Literatura km 0 d'Onada Edicions, en què a través de la seva col·lecció Maremàgnum vol fer arribar literatura als centres d'ensenyament, a través d'escriptors del territori.
La col·lecció ja fa temps que avança amb pas fort amb autors del Camp de Tarragona, i amb el meu recull No és la derrota, sinó el vent, comença a incorporar les Terres de l'Ebre.
Els llibres de la col·lecció estan aconmpanyats d'una guia educativa que pot ser molt útil per treballar-los a les aules.
Amb moltes ganes de trepitjar els instituts i intentar encomanar als alumnes allò que més m'agrada de la literatura: l'emoció, la passió, la riquesa que amaga cadascuna de les paraules.
Demà, un acte similar a l'Institut Pere Martell de Tarragona, parlant de literatura glocal.

diumenge, 8 de maig del 2016

Literatura glocal, a Tarragona


El dimecres 11 de maig, a les 17:00, es durà a terme la jornada “Literatura glocal. Autors de proximitat”! (dimecres 11 de maig a les 17.00 h). Es tracta d’una activitat coorganitzada pel Departament de Filologia Catalana de la URV i el Servei Educatiu del Tarragonès (Departament d’Ensenyament). Aquesta jornada, presentada per Miquel Àngel Pradilla, s’ha organitzat en el marc del Pla de Formació de Zona del Tarragonès, tanmateix és oberta a tota persona interessada en la temàtica que s’hi desenvoluparà.

L’objectiu és reivindicar els autors del territori i potenciar la lectura de les seves obres entre l’alumnat de secundària i batxillerat. La jornada comptarà amb la participació del gros dels escriptors/es que han participat en el projecte Literatura Km0, impulsat per Onada Edicions, entre els quals es troba el meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent. D’altra banda, Màrius Serra oferirà una xerrada sobre la literatura glocal

De tourné


Aquesta serà una setmana intensa de promoció del llibre No és la derrota, sinó el vent.
Dimarts 10 de maig, presentació del llibre dins de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions al la URV de Tortosa.
Dimecres, 11 de maig, micropresentació del llibre dins de l'acte Literatura glocal, autors de proximitat, a Tarragona
Divendres, 13 de maig, a les 19.30, a la Biblioteca de Tortosa, presetnació del llibre juntament amb El mar de les ombres, de l'amic Joan Pinyol, en companyia d'Emigdi Subirats
Dissabte, 14 de maig, a les 11.30, a la Biblioteca de Gandesa, presetnació del llibre juntament amb El mar de les ombres, de l'amic Joan Pinyol,

dilluns, 2 de maig del 2016

No és la derrota, sinó el vent: Comentari de Sílvia Roig


Comentari sobre el llibre No és la derrota, sinó el vent, al facebook de Sílvia Roig, una irredimiblei fidel lectora que s'ha llegit tots els meus llibres (el millor dls premis).
.
L'he enllistit en un parell de tardes. Si trobeu per algun racó un mitjó gris amb ratlles negres del peu dret és meu (i això que no feia llevantada!). 
Seriosament, són fantàstics els recursos que té en.Jesús M Tibau, com pot crear tantes situacions diferents amb un sol mitjó. Enhorabona!

dilluns, 18 d’abril del 2016

No és la derrota, sinó el vent, a Canal 21


Ahir, amb Gustau Moreno al seu programa Primera columna de Canal 21, vam estar parlant del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, inclòs a la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.
La col·lecció està adreçada principalment al públic de 12-14 anys, amb la intenció que sigui treballada a les escoles, però us he de confessar que els contes són aptes per a tots els públics, sense restriccions.
Podeu veure l'entrevista en aquest enllaç.

Primer comentari sobre el llibre


Per correu electrònic m'arriba el comentari de Neus Pallarès (a l'esquerra de la foto)  sobre le llibre No és la derrota, sinó el vent. I no un comentari qualsevol: el primer comentari i, a més, d'una assídua lectora, amiga i admiradora de Jesús Moncada. Em fa molta il·lusió i, si m'ho permeteu, el transcric:
.
Tens una fantasia, una imaginació, inexhauribles, una tendresa infinita envers les petites coses, els petits bjectes en aparença insignificants que ens envolten en la nostra vida diària (en aquest cas un mitjó)... i, a banda d'això, un vocabulari riquíssim i una prosa impecable. Unes pàgines que no he llegit, que gairebé me les he cruspides sense pauses de cap mena. Mea culpa, ho confesso, des del meu punt de vista volen un ritme de lectura més pausat, assaborir-ho més a poc a poc. Quelcom que ja vindrà. Perquè no serà la darrera vegada que prengui el llibre a les meves mans.



dissabte, 16 d’abril del 2016

a la A la X Fira Literària Joan Cid i Mulet,


Avui he estat present a la A la X Fira Literària Joan Cid i Mulet, i si no m'equivoco de molt, he participat en totes d'una manera o altra, sempre amb l ail·lusió de dur un llibre nou sota el braç, de conèixer gent, de saludar ja vells amics i amigues de lletres. Avui no ha estat una excepció.
He parlat força estona amb Ferran Cerdans al seu stand de llibres artesans que porta per tota Catalunya, amb companys de llibres com l'Ignasi Revés, la Lola Salmerón, l'Agustí Clua, o la Sílvia Mayans, i també amb ja fidels lectors com Pau Lleixà i Jordi Sebastià (autor a més de la foto), amb gent dels sacseig cultural com la Dolors Queralt, la Mònica Sales, el Ricardo Gascón... Una família que creix en nombre i afectes.
Quan ha arribat el torn de la meva participació, he explicat l'origen del recull No és la derrota, sinó el vent, i n'he llegit un dels contes, com sempre.
Més fotos en aquest enllaç.

divendres, 15 d’abril del 2016

des de Vall-de-roures


El llibreter Octavi Serret m'envia des de Vall-de-roures, via insaciable whatsapp, aquesta foto de les germanes Pallàres, Neus i Tere, Tere i Neus, admiradores i amigues del seu estimat Jesús Moncada, i amb qui tinc el plaer de compartir també amistat i afecte.
Quin goig poder gaudir d'amigues lectores, de lectores amigues.

diumenge, 10 d’abril del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Com han canviat les coses! Quan començaren a sortir, no tenien mòbil per trucar-se, i s’escrivien cartes d’amor apassionades, amb dibuixets al costat, i alguna falta d’ortografia. No cal dir que les conserven també, en una capsa de sabates folrada amb papers de colors que aprofitaren de l’embolcall d’algun regal. Ara, si un dels dos arriba tard a casa o si cal comprar una mica de pa, s’envien whatsapps on es mengen alguna lletra, i afegeixen la icona d’una cara que fa un petó, si no tenen pressa. El temps és un guerrer astut, que avança a poc a poc per passar desapercebut, i conquesta posicions que, després, són molt difícils de recuperar.

diumenge, 3 d’abril del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Ja estan a la fase final de la pel·lícula, quan el partit definitiu que decidirà el campionat es troba al moment més emocionant. Ho dedueix per la intensitat de la banda sonora, per les cares de tensió dels protagonistes; no perquè n’entengui ni un borrall de com funciona el joc. Li toca batre al protagonista i d’ell depèn tot: la victòria, la venjança d’antigues humiliacions, l’esperança de creure que un món millor és possible... El llançador fa tot de moviments per posar-lo nerviós, amb aires de superioritat, i en les mirades que es llancen s’hi amaguen una llarga llista de comptes pendents que acumulen. I tot just en aquest moment fan una pausa per als anuncis. Serà llarga, segur, perquè saben que tenen la gent enganxada esperant amb ànsia el desenllaç final i esperaran tot el temps que calgui. 

dissabte, 2 d’abril del 2016

A Cornudella blog

La notícia de la publicació de No és la derrota, sinó el vent, a Cornudellablog.

dimarts, 29 de març del 2016

dilluns, 28 de març del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Sigui com sigui, la furgoneta els és vital, quasi com una segona casa. El Jose, un dels seus cosins, té traça amb la mecànica. Li diuen McGuiver, com aquell personatge d’una famosa sèrie de televisió de finals dels vuitanta, que amb un xiclet i tres cordills sortia victoriós a cada capítol. Amb quatre filferros i cinta adhesiva que gasta a granel els soluciona totes les avaries, i s’estalvien haver de passar pel taller. No li poden exigir gaire, és clar, i la furgoneta fa mil sorolls, alguns dels quals sonen a crit d’auxili, i és rara la setmana que no en descobreixen de nous. Això els fa molta gràcia, i callen un instant per descobrir de quin racó de la furgoneta arriba. Després, incapaços d’endevinar-ne l’origen, i en comprovar que el vehicle encara  corre, es posen a cantar tot el viatge seguint el ritme dels grinyols amb les palmes (i resant en veu baixa perquè no peti tot), i això ja els va bé, perquè fa quatre anys que no funciona el radiocaset.

dissabte, 26 de març del 2016

A la llibreria Serret




No recordo quants anys fa que pujo a la llibreria Serret de Vall-de-roures, en companyia de la Francesca Aliern. Ja és una tradició anual, que gairebé ja no cal programar, i crec que a Vall-de-roures ja ho podrien incloure als actes ficos de la Setmana Santa.
El ritual és sempre similar: passar per Xerta a buscar la Paquita, conversa agradable, posar-nos al corrent de les nostres vides... Ja són molts anys i moltes activitats compartides, i no es pot dir que siguem companys, sinó autèntics amics, i l'estima és mútua. Ës la mena de coses que m'ha regalat la literatura: molta vida, molta emoció, molts sentiments compartits.
L'Octavi, com sempre, al mig del seu reialme, fa d'home orquestra tot el matí, i em diverteix contemplar els seus moviments, els projectes que li vessen pels ulls i les mans, l'entusiasme que s'encomana i, vulguis o no, t'acaba encomanant.
En diverses ocasions, allí és on he signat els primers exemplars dels meus llibres, i enguany no ha estat una excepció: una bona forma d'entrar en calor de cara a les activitats de promoció del llibre, una bona manera de renovar la il·lusió.
Per ser feliç, entre altres coses, només cal envoltar-se de bona gent, de gent positiva.

divendres, 25 de març del 2016

A Vall-de-roures


Demà al matí continuo el que ja és una tradició de Setmana Santa: anar a signar llibres a la llibreria Serret, acompanyat de Francesca Aliern.
Hem quedat a Xerta a les 9 del matí, i junts farem cap a Vall-de-roures per viure un nou matí en la companyia de l'Octavi Serret i d'una bona colla de lectors que acudeixen en peregrinació a la llibreria, a veure què els ven l'Octavi.
També com ja ha passat diverses vegades, allí és on signaré els primers exemplars d'un nou llibre, que aquest cop és el recull de contes No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions

dilluns, 21 de març del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Joan té la mirada perduda, fixa en algun punt inconcret de l’infinit, més enllà (molt més enllà) dels edificis que l’envolten, del trànsit que passa perillosament a prop seu, o de la senyora que li ha demanat l’hora i ni tan sols ha vist. Si li passes la mà per davant, tanca els ulls de forma automàtica, però sols es tracta d’un acte reflex que naix de la medul·la espinal per garantir la supervivència en situacions de risc. No respira; sospira, que és una modalitat diferent d’intercanviar gasos (oxigen i diòxid de carboni) entre l’interior i l’exterior del cos humà, una variant que acostumen a utilitzar les persones que pateixen d’amor en primer grau. 

dimecres, 16 de març del 2016

A casa



Hi arriba ja el nou llibre, No és la derrota, sinó el vent
Benvingut a casa! 

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Els Reis Mags i el Pare Noel competeixen a veure qui és més esplèndid, i aquesta rivalitat comporta una dosi de paquets que de vegades embafa. Entre altres conseqüències, l’acumulació fa que les lleixes de l’habitació vessin de joguines, puzles, i quaderns de dibuix pendents de pintar, i que el desordre campi i s’estengui per tota la casa.  L’antiga habitació dels trastos ara és l’habitació dels trastos del Miquel, i unes prestatgeries de fusta posades “provisionalment” al passadís amenacen de caure sota el pes de tantes joguines en procés d’entrar a l’oblit. Si es posessin d’acord les unes amb les altres, tindrien prou força per donar un cop d’Estat i fer-se mestresses de la casa; però les joguines no les fan aquestes coses, són de bona pasta.

diumenge, 13 de març del 2016

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

A la vorera, un mitjó de color indefinit no crida l’atenció de tothom. Se’l veu brut, rebregat, maltractat per les forces del temps i la natura; a simple vista, un perdedor, o un perdut, però només a simple vista. Mostra una postura forçada, travessat en diagonal entre dues peces de panot, com si assenyalés dramàticament les restes del xiclet que té a la vora, i tot sembla indicar que la seva arribada no ha estat voluntària. 

dijous, 25 de febrer del 2016

Joan Pinyol, company de viatge editorial


L'edició d'aquest llibre em dóna moltes alegries, i una d'elles, fruit de l'atzar, és que podré afegir una complicitat més amb l'amic Joan Pinyol, escriptor de Capellades amb qui he col·laborat diverses vegades, com explico al meu blog.
El meu llibre és el 14 de la col·lecció Maremàgnum, i el seu, el 15. Tots dos sortiran alhora, i espero poder coincidir en algun acte de promoció.

dimecres, 24 de febrer del 2016

Entrevista amb Alícia Coscollano

En poques setmanes arribarà a les llibreries, i espero que als instituts, el meu nou llibre NO ÉS LA DERROTA, SINÓ EL VENT.
Laura Coscollano em fa la primera entrevista per a La Calamanda, que podeu llegir en aquest enllaç.

.
Jesús, per què la paraula i des de quan?
Des de sempre, no recordo una vida sense sentir amor, interès, plaer… per les paraules. De petit m'agradava mirar diccionaris, i sempre he tingut facilitat per fer acudits improvisats amb jocs de paraules. Una imatge val més que mil paraules, però també, una paraula val més que mil imatges.
Si tingueres que fer un tast de ‘No és la derrota, sinó el vent’, quin seria?
Ara mateix hauria d'acudir al tòpic que m'estimo tots els fills per igual, i això passa amb els 35 contes inclosos al llibre. Amb el temps, i a mesura que vaig fent lectures en públic, acabo agafant preferència més per uns que per uns altres, però simplement perquè alguns són més agraïts de llegir en veu alta i de més fàcil comprensió. A més, tinc la sensació que en aquest recull he assolit un nivell de satisfacció personal bastant similar en tots els contes. Però com a mostra, transcric el fragment d'un dels relats que es titula Reciclatge:

Dóna una puntada de peu a una ampolla de plàstic per necessitat de jugar, de xutar alguna cosa. En ser un objecte irregular i volàtil, la seva trajectòria és imprevisible. A rodolons, l’ampolla es veu frenada en topar amb un mitjó que ha caigut de vés a saber on. Fa cara de trist i té ratlles de dos colors; li recorda una titella que actuà l’estiu passat durant les festes del barri i que anava vestida igual. Se’n recorda perfectament. Van donar caramels, i durant l’actuació ell en llepava un amb gust de taronja, i la titella corria cap a la dreta davant d’una bruixa vella i lletja, i minuts després, corrien a l’inrevés, amb la titella armada d’un gran garrot perseguint la bruixa, i tothom reia, i aplaudia. I es va abaixar el teló.
Plega el mitjó, i se’l posa a la butxaca. No li dirà a ningú; serà la seva joguina secreta.
La màgia ressuscita.

Quin plantejament diferenciat has engegat en aquesta obra adreçada a un públic més jove respecte d’altres? Cal necessàriament canviar molt el llenguatge, o aquest aspecte és una llegenda urbana, perquè els joves actualment ho entenen tot?
Per a mi aquest ha estat un projecte molt diferent a la resta. Per primera vegada, des de l'inici, he buscat un fil conductor, un nexe d'unió entre tots els relats, que és un mitjó caigut en una vorera. A més, la idea que el llibre estigués especialment adreçat a un públic concret, em feia una mica de respecte al principi, acostumat durant anys a escriure sense cap classe de limitació. No sabia si encertaria amb el to, amb el llenguatge adient. Al principi hi estava molt atent, però després m'he deixat anar, oblidant quasi que estava escrivint per a lectors/es de 12-14 anys. Sí, són més llestos del que imaginem, i he recordat que jo a la seva edat llegia de tot sense problemes.

Vas decidir el títol de llibre per votació popular a la xarxa. El resultat és molt suggerent. Crea expectativa…
Per a mi, el títol és molt important, la carta de presentació del llibre que pot convidar a obrir-lo, i sempre és l'últim que trio. No és el primer cop que ho faig a votació, i el resultat és molt bo. En cas de dubte entre diversos títols, posar-lo a votació t'ajuda a descobrir quin és realment el teu preferit, quan te n'alegres que un dels títols estigui obtenint més vots que un altre. És una manera de crear expectativa, una forma de fer participar els futurs lectors/es i que se'l sentin més seu. I sobretot, un joc.

Quin grau de importància creus que estan assolint les xarxes quan a l’intercanvi més interactiu entre autor i lector?
Actualment són vitals per a donar cert grau de visibilitat a l'exèrcit d'escriptors/es que no tenim accés als grans mitjans de comunicació tradicionals. El nexe d’unió entre lectors i escriptors és directe, fàcil, ràpid… i cada cop que rebo les sensacions que provoquen les meves paraules, alimenta el meu desig de continuar escrivint.
Respecte al contingut del llibre quin percentatge conté de invitació al joc?
Per a mi el joc i la part lúdica de la vida és molt important. Escriure el llibre ja ha estat un joc per a mi, un repte. A través d’un mitjó caigut al mig del carrer (un objecte habitual a Tortosa els dies de vent), m’he plantejat hipòtesis sobre el seu origen i el seu futur: ha caigut? L’han tirat? S’ha llançat? L’han vist? L’han plegat? Per què? Les opcions podrien ser infinites, i convido els lectors/es a imaginar-se de nous.
Es tracta d’un exercici de posar-se en la pell dels altres, pràctica que em regala el fet d’escriure, i també de solidaritzar-me, com sempre, amb els perdedors, amb els aparentment derrotats.

Com contemples la salut de la literatura juvenil dins del maremàgnum de noves tecnologies?
Sóc un nouvingut a la literatura juvenil com a escriptor, però la sensació que em transmet la vitalitat editorial i l’entusiasme de companyes/es que fa  molts anys que s’hi dediquen, em fa sentir optimista, tot i que jo procuro ser sempre positiu. És evident que ens trobem en un moment de canvi, i això no ha de ser negatiu forçosament. Hem d’aprendre a utilitzar les noves eines i treure’n el màxim rendiment.

Hi ha un discurs alhora de dirigir-se al segment de lectors joves, o no varia tant, realment, de l’estil que se utilitza quan planteges una obra per un lector més adult?
Com ja he dit, finalment el meu estil a l’hora d’escriure aquests contes ha estat pràcticament el mateix.
’La pluja ha vessat milions de núvols abans’, ‘El noi del costat del padrí’, ‘Per no perdre’m les molles’, ‘I un cop de vent les despentina..’. són altres títols de la teua collita. La narrativa s’escriu millor si conté un alt voltatge emocional?
No la puc concebre d’altra manera. Per a mi la literatura ha de contenir dosis de bellesa i emoció, i tot plegat per a fer-nos reflexionar. En el meu cas, aquesta emoció sovint la trobo en les petites coses, en els gestos senzills i quotidians.
Alguns escriptors diuen que la paperera és l’objecte més important en l’habitacle d’un autor. Hi estàs d’acord? Sols llançar molt de paper abans de trobar el fil, la pepida d’or que et permet construir una bona narració?
Quan escric un relat, l’estic reescrivint contínuament, modificant obsessivament les frases, canviant-ne l’ordre, i a cadascuna de les lectures en modifico alguna cosa. I, finalment, al caps d’uns dies o mesos, en fer una lectura en veu alta, notes com és de beneficiós per al relat esborrar-ne alguna paraula, frase o paràgraf.
De totes maneres, com que sóc bastant lent escrivint i cada frase em costa força, em dol acabar llençant a la paperera un relat. Alguns, això sí, els tinc en una carpeta a banda, en certa manera marginats, esperant el moment que en una futura reescriptura hi trobi el camí correcte.

El 2013 vas rebre el Mèrit de les Lletres Ebrenques. Què suposa un reconeixement d’aquest tipus?
Un gran orgull, perquè és un d’aquests premis on no t’hi presentes, un premi donat amb estima, i que és una bona mostra de l’amor mutu que ens tenim les Terres de l’Ebre i jo, que en sóc nouvingut. A més, representa un estímul per continuar escrivint i treballant per difondre la literatura a les nostres terres.
Pots fer una radiografia ràpida de l’estat de les lletres al nostre territori?
Es troba en un estat excel·lent, amb poetes, novel·listes, contistes, articulistes… que estan rebent coneixement i reconeixement a la resta de Països Catalans. Alguns amb el que encara crec que és l’avantatge de viure a Barcelona, i altres sense allunyar-se de l’Ebre. Però em de continuar esforçant-nos, ser exigents amb nosaltres mateixos, i mantenir l’equilibri entre les nostres peculiaritats que ens donen caràcter, i la necessitat de formar part del conjunt més ampli dels països de parla catalana
.
A més de dirigir el Club de Lectura de la Biblioteca a Tortosa, des de 2008 organitza les Jornades literàries a Cornudella de Montsant i també ets guionista i presentador de Tens un racó dalt del món, de Canal 21. La paraula pràcticament com a epicentre vital.
La literatura com a passió, la literatura com una forma d’emocionar-se, d’explicar, de comprendre, i de reviure, la vida.

Com valores la tasca que està duent a terme Onada edicions?
En general, Onada i moltes altres editorials petites i mitjanes, estan fent un paper imprescindible per donar veu a autors/es que per la seva manca de popularitat mediàtica o per una forma d’escriure aparentment poc comercial, no tenen espai a la infraestructura industrial que acapara taulells a les llibreries i minuts als mitjans de comuniciació. Es tracta d’una legió d’escriptors/es amb veu pròpia, amb coses diferents a dir, i que seria un desastres cultural el seu silenci. A més, Onada està jugant un paper molt important a nivell de territori, i representa una porta de sortida per a molts autores de les nostres terres.
Quan podrem gaudir de la lectura de ‘No és la derrota, sinó el vent’?
El llibre ja estarà a les llibreries a finals de març o principis d’abril.

Què t’ha aportat aquest últim projecte?
En primer lloc un joc i un repte, que sempre són excitants i divertits. I en segon lloc, l’oportunitat d’entrar al món de la literatura juvenil i arribar al públic més jove. Sóc un ferm admirador de la tasca dels docents, i crec que la societat hauria d’apostar de forma decidida per l’ensenyament. Col·laboro amb les escoles i instituts sempre que puc, i sempre és molt agraït. Espero que aquesta col·laboració s’incrementi amb l’arribada d’aquest llibre.


En primer lloc un joc i un repte, que sempre són excitants i divertits. I en segon lloc, l’oportunitat d’entrar al món de la literatura juvenil i arribar al públic més jove. Sóc un ferm admirador de la tasca dels docents, i crec que la societat hauria d’apostar de forma decidida per l’ensenyament. Col·laboro amb les escoles i instituts sempre que puc, i sempre és molt agraït. Espero que aquesta col·laboració s’incrementi amb l’arribada d’aquest llibre.