Blog sobre el recull de relats de Jesús M. Tibau, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions. 35 contes al voltant d'un mitjó caigut al terra. Com ha arribat? Ha caigut? L'han llençat? S'ha tirat? Qui el recull? Per a què?
dimarts, 29 de març de 2016
a la revista digital Lo Càntich.
dilluns, 28 de març de 2016
No és la derrota, sinó el vent (fragment)
Sigui com sigui, la furgoneta els és
vital, quasi com una segona casa. El Jose, un dels seus cosins, té traça amb la
mecànica. Li diuen McGuiver, com aquell personatge d’una famosa sèrie de
televisió de finals dels vuitanta, que amb un xiclet i tres cordills sortia
victoriós a cada capítol. Amb quatre filferros i cinta adhesiva que gasta a
granel els soluciona totes les avaries, i s’estalvien haver de passar pel
taller. No li poden exigir gaire, és clar, i la furgoneta fa mil sorolls,
alguns dels quals sonen a crit d’auxili, i és rara la setmana que no en
descobreixen de nous. Això els fa molta gràcia, i callen un instant per
descobrir de quin racó de la furgoneta arriba. Després, incapaços d’endevinar-ne
l’origen, i en comprovar que el vehicle encara
corre, es posen a cantar tot el viatge seguint el ritme dels grinyols
amb les palmes (i resant en veu baixa perquè no peti tot), i això ja els va bé,
perquè fa quatre anys que no funciona el radiocaset.
dissabte, 26 de març de 2016
A la llibreria Serret
No recordo quants anys fa que pujo a la llibreria Serret de Vall-de-roures, en companyia de la Francesca Aliern. Ja és una tradició anual, que gairebé ja no cal programar, i crec que a Vall-de-roures ja ho podrien incloure als actes ficos de la Setmana Santa.
El ritual és sempre similar: passar per Xerta a buscar la Paquita, conversa agradable, posar-nos al corrent de les nostres vides... Ja són molts anys i moltes activitats compartides, i no es pot dir que siguem companys, sinó autèntics amics, i l'estima és mútua. Ës la mena de coses que m'ha regalat la literatura: molta vida, molta emoció, molts sentiments compartits.
L'Octavi, com sempre, al mig del seu reialme, fa d'home orquestra tot el matí, i em diverteix contemplar els seus moviments, els projectes que li vessen pels ulls i les mans, l'entusiasme que s'encomana i, vulguis o no, t'acaba encomanant.
En diverses ocasions, allí és on he signat els primers exemplars dels meus llibres, i enguany no ha estat una excepció: una bona forma d'entrar en calor de cara a les activitats de promoció del llibre, una bona manera de renovar la il·lusió.
Per ser feliç, entre altres coses, només cal envoltar-se de bona gent, de gent positiva.
divendres, 25 de març de 2016
A Vall-de-roures
Demà al matí continuo el que ja és una tradició de Setmana Santa: anar a signar llibres a la llibreria Serret, acompanyat de Francesca Aliern.
Hem quedat a Xerta a les 9 del matí, i junts farem cap a Vall-de-roures per viure un nou matí en la companyia de l'Octavi Serret i d'una bona colla de lectors que acudeixen en peregrinació a la llibreria, a veure què els ven l'Octavi.
També com ja ha passat diverses vegades, allí és on signaré els primers exemplars d'un nou llibre, que aquest cop és el recull de contes No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions
dilluns, 21 de març de 2016
No és la derrota, sinó el vent (fragment)
Joan té la mirada perduda, fixa en
algun punt inconcret de l’infinit, més enllà (molt més enllà) dels edificis que
l’envolten, del trànsit que passa perillosament a prop seu, o de la senyora que
li ha demanat l’hora i ni tan sols ha vist. Si li passes la mà per davant,
tanca els ulls de forma automàtica, però sols es tracta d’un acte reflex que
naix de la medul·la espinal per garantir la supervivència en situacions de
risc. No respira; sospira, que és una modalitat diferent d’intercanviar gasos
(oxigen i diòxid de carboni) entre l’interior i l’exterior del cos humà, una
variant que acostumen a utilitzar les persones que pateixen d’amor en primer
grau.
dimecres, 16 de març de 2016
No és la derrota, sinó el vent (fragment)
Els Reis Mags i el Pare Noel
competeixen a veure qui és més esplèndid, i aquesta rivalitat comporta una dosi
de paquets que de vegades embafa. Entre altres conseqüències, l’acumulació fa
que les lleixes de l’habitació vessin de joguines, puzles, i quaderns de dibuix
pendents de pintar, i que el desordre campi i s’estengui per tota la casa. L’antiga habitació dels trastos ara és
l’habitació dels trastos del Miquel, i unes prestatgeries de fusta posades
“provisionalment” al passadís amenacen de caure sota el pes de tantes joguines
en procés d’entrar a l’oblit. Si es posessin d’acord les unes amb les altres,
tindrien prou força per donar un cop d’Estat i fer-se mestresses de la casa;
però les joguines no les fan aquestes coses, són de bona pasta.
diumenge, 13 de març de 2016
No és la derrota, sinó el vent (fragment)
A la vorera, un mitjó de color
indefinit no crida l’atenció de tothom. Se’l veu brut, rebregat, maltractat per
les forces del temps i la natura; a simple vista, un perdedor, o un perdut,
però només a simple vista. Mostra una postura forçada, travessat en diagonal
entre dues peces de panot, com si assenyalés dramàticament les restes del
xiclet que té a la vora, i tot sembla indicar que la seva arribada no ha estat
voluntària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)