La unió fa la força

La setmana passada em van donar la bona notícia que a l'Institut Ramon Berenguer d'Amposta estaven treballant els meus contes del recull No és la derrota, sinó el vent, publicat per Onada Edicions a la seva col·lecció maremagnum, adreçada principalment als centres d'ensenyament.

Dies després em poso en contacte amb una de les professores, que m'ho confirma, i que em comenta el següent: "És un llibre que trobo molt encertat per la cabuda que dona en els seus  relats al perspectivisme, defugint del pensament únic i d'una explicació simplista dels fets. Em sembla molt enginyós i creatiu amb tocs d'humor i ironia molt fins que fan que pense que és un llibre que sempre estarà de moda. Un clàssic? "

Em poso a la seva disposició, si volen que vingui a comentar-lo amb l'alumnat, cosa que ja vaig fer fa uns anys. I empès per aquesta il·lusió, gravo la lectura d'un dels contes, amb el títol La unió fa la força, inclòs al recull No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), que té la particularitat que en tots els relats apareix com a personatge un mitjó perdut a la vorera.

Ganes de tornar a una escola o institut, sobretot gràcies al suport de la Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Autors a les aules.

Marta Escolà llegeix No és la derrota, sinó el vent

 Un nou regal en forma de lectura. Aquest cop, Marta Escolà llegeix un dels relats de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Marta Escolà acostuma a obsequiar-me amb les seves fotografies en molts dels actes que organitzo, i ara em regala a més la seva veu. 

Moltes gràcies.

No és l aderrota, sinó el vent (fragment)

"Per l’altra vorera passen un grup de noies sense parar de riure, tallades totes per un mateix patró; pantalons indecentment curts, com diu sa mare, cabells llargs i lliures que s’acaronen constantment, camisetes ajustades de colors... L’altra vorera de vegades sembla un altre planeta. La Indira acotxa el cap, en un gest d’humilitat heretada de generació en generació, i aquest moviment dels ulls fa que es fixi en quelcom de color roig  mig amagat rere la roda d’un cotxe, tocant a la vorera. Quan s’acosta, s’adona que és un mitjó; un altre que està fora de lloc. Li fa pena, i el plega. "

.

Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).
Amb gabes d'anar a més aules per comentar aquestes històries. Es pot utilitzar la proposta didàctica del llibre.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

"Sembla estrany que dos germans bessons siguin tan diferents. En aparença tothom diria que són exactes. Sovint els confonen i mai se sap quin és el dret i quin l’esquerre. Però si algú els dediqués un mínim d’atenció, descobriria diferències remarcables. No en el color, que es destenyeix en els dos al mateix ritme, no en la llargària, ni tan sols ens referim a aquell forat que a l’un se li comença a obrir a la part del taló; parlem de l’actitud. Mentre un accepta amb resignació el destí que li ha tocat viure i prega que res no vagi a pitjor, l’altre aviva al seu ànim la contínua esperança de canvi. El primer renuncia a desitjar el que creu, a priori, impossible, per evitar topar-se amb la frustració. El segon s’ofegaria sense l’alè del risc que obri de bat a bat la finestra. En resum, són mitjons amb tàctiques vitals contràries, dues maneres de cercar la felicitat en sentits oposats, encara que sempre els toqui caminar en la mateixa direcció."

.

Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

"Sempre suspèn l’examen teòric d’encanteris, i al pràctic fa autèntics disbarats. Quan agafa la vareta o obre la capsa de pols màgica, provoca el pànic al seu voltant; tots els companys s’amaguen davall la taula, i la professora li dóna instruccions des de ben lluny, amb una carpeta per cuirassa. I és que quan la Maribruna es posa en acció, pot passar qualsevol cosa: el curs anterior, convertí una mosca en un drac de sis potes, constipat per a més dades, que cremà les cortines d’un esternut, i a un company que va tornar invisible sense voler encara l’estan buscant.

.

Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

"Ella no suporta les molles a les tovalles, ni ell que estigui encesa la llum del passadís. Ella es crispa si troba buida la sucrera, ell si s’acaba el rotlle de paper.

I així discuteixen una mica cada dia, a petites dosis que encara no són letals. Si es gravessin en vídeo i se’l miressin junts al cap d’uns dies (no de seguida, quan la discussió encara és calenta), s’avergonyirien i se sentirien ridículs. Però la vida corre sense treva, no es por prémer un botó de pausa per observar una imatge amb deteniment. Fer marxa enrere només està en mans del record, que és una pantalla de la qual no te’n pots fiar."

.

Fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

"Conviure dins d’un espai limitat durant tant de temps crea vincles especials. Les hores mortes passen millor si es poden compartir experiències, i ja se sap que cadascú exagera a la seva manera els viatges que ha realitzat, la duresa dels camins trepitjats. Les aventures viscudes s’inflen de forma desproporcionada; d’aquesta manera, córrer rere un autobús esdevé una epopeia, i pujar quatre trams d’escales, una proesa inigualable.
Un dels temes que mai no falta en les seves converses són les xafarderies de torn: com ara si un dels membres d’una parella s’ha embolicat amb un altre, o si algú amaga, avergonyit, un forat a la punta del dit. Tots tenen unes sabates preferides, amb les que se senten més còmodes, i en aquest sentit acostumen a coincidir bastant en els gustos. Si uns mitjons repeteixen massa sovint fent parella amb determinades sabates, comença a créixer la flama de l’enveja i els perjudicats es queixen de favoritismes."
.

Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

"Com tants i tants enamorats des dels inicis dels segles, s’havia fet la il·lusió que el destí era el seu còmplice, un cupido que s’encarregava de mantenir-los units, tot i que a certa distància. Un estret passadís els separava a la botiga, una fràgil i casta frontera entre la secció de roba interior masculina i la femenina. El mitjó observava les mitges per una escletxa oberta estratègicament entre les lleixes del davant. A través d’aquesta finestra quasi sentia la fragància que el transportava, en somni, a la terra promesa; i el tacte sublim i delicat que el feia tremolar només de pensar-hi. I és que la fantasia és poderosa, sobretot quan s’alia amb la passió."

.

Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016)

Reciclatge

Reciclatge, un dels contes inclosos a No és la derrota, sinó el vent, el recull de conte sinclòs a la col·lecció maremàgnum d'Onada Edicions.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Com han canviat les coses! Quan començaren a sortir, no tenien mòbil per trucar-se, i s’escrivien cartes d’amor apassionades, amb dibuixets al costat, i alguna falta d’ortografia. No cal dir que les conserven també, en una capsa de sabates folrada amb papers de colors que aprofitaren de l’embolcall d’algun regal. Ara, si un dels dos arriba tard a casa o si cal comprar una mica de pa, s’envien whatsapps on es mengen alguna lletra, i afegeixen la icona d’una cara que fa un petó, si no tenen pressa. El temps és un guerrer astut, que avança a poc a poc per passar desapercebut, i conquesta posicions que, després, són molt difícils de recuperar.

No és la derrota, sinó el vent (vídeo lectura)

Fragment d'un dels contes:

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Ja estan a la fase final de la pel·lícula, quan el partit definitiu que decidirà el campionat es troba al moment més emocionant. Ho dedueix per la intensitat de la banda sonora, per les cares de tensió dels protagonistes; no perquè n’entengui ni un borrall de com funciona el joc. Li toca batre al protagonista i d’ell depèn tot: la victòria, la venjança d’antigues humiliacions, l’esperança de creure que un món millor és possible... El llançador fa tot de moviments per posar-lo nerviós, amb aires de superioritat, i en les mirades que es llancen s’hi amaguen una llarga llista de comptes pendents que acumulen. I tot just en aquest moment fan una pausa per als anuncis. Serà llarga, segur, perquè saben que tenen la gent enganxada esperant amb ànsia el desenllaç final i esperaran tot el temps que calgui. 

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Sigui com sigui, la furgoneta els és vital, quasi com una segona casa. El Jose, un dels seus cosins, té traça amb la mecànica. Li diuen McGuiver, com aquell personatge d’una famosa sèrie de televisió de finals dels vuitanta, que amb un xiclet i tres cordills sortia victoriós a cada capítol. Amb quatre filferros i cinta adhesiva que gasta a granel els soluciona totes les avaries, i s’estalvien haver de passar pel taller. No li poden exigir gaire, és clar, i la furgoneta fa mil sorolls, alguns dels quals sonen a crit d’auxili, i és rara la setmana que no en descobreixen de nous. Això els fa molta gràcia, i callen un instant per descobrir de quin racó de la furgoneta arriba. Després, incapaços d’endevinar-ne l’origen, i en comprovar que el vehicle encara  corre, es posen a cantar tot el viatge seguint el ritme dels grinyols amb les palmes (i resant en veu baixa perquè no peti tot), i això ja els va bé, perquè fa quatre anys que no funciona el radiocaset.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Joan té la mirada perduda, fixa en algun punt inconcret de l’infinit, més enllà (molt més enllà) dels edificis que l’envolten, del trànsit que passa perillosament a prop seu, o de la senyora que li ha demanat l’hora i ni tan sols ha vist. Si li passes la mà per davant, tanca els ulls de forma automàtica, però sols es tracta d’un acte reflex que naix de la medul·la espinal per garantir la supervivència en situacions de risc. No respira; sospira, que és una modalitat diferent d’intercanviar gasos (oxigen i diòxid de carboni) entre l’interior i l’exterior del cos humà, una variant que acostumen a utilitzar les persones que pateixen d’amor en primer grau. 

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

Els Reis Mags i el Pare Noel competeixen a veure qui és més esplèndid, i aquesta rivalitat comporta una dosi de paquets que de vegades embafa. Entre altres conseqüències, l’acumulació fa que les lleixes de l’habitació vessin de joguines, puzles, i quaderns de dibuix pendents de pintar, i que el desordre campi i s’estengui per tota la casa.  L’antiga habitació dels trastos ara és l’habitació dels trastos del Miquel, i unes prestatgeries de fusta posades “provisionalment” al passadís amenacen de caure sota el pes de tantes joguines en procés d’entrar a l’oblit. Si es posessin d’acord les unes amb les altres, tindrien prou força per donar un cop d’Estat i fer-se mestresses de la casa; però les joguines no les fan aquestes coses, són de bona pasta.

No és la derrota, sinó el vent (fragment)

A la vorera, un mitjó de color indefinit no crida l’atenció de tothom. Se’l veu brut, rebregat, maltractat per les forces del temps i la natura; a simple vista, un perdedor, o un perdut, però només a simple vista. Mostra una postura forçada, travessat en diagonal entre dues peces de panot, com si assenyalés dramàticament les restes del xiclet que té a la vora, i tot sembla indicar que la seva arribada no ha estat voluntària.