Per correu electrònic m'arriba el comentari de Neus Pallarès (a l'esquerra de la foto) sobre le llibre No és la derrota, sinó el vent. I no un comentari qualsevol: el primer comentari i, a més, d'una assídua lectora, amiga i admiradora de Jesús Moncada. Em fa molta il·lusió i, si m'ho permeteu, el transcric:
.
Tens una fantasia, una imaginació, inexhauribles, una tendresa infinita envers les petites coses, els petits bjectes en aparença insignificants que ens envolten en la nostra vida diària (en aquest cas un mitjó)... i, a banda d'això, un vocabulari riquíssim i una prosa impecable. Unes pàgines que no he llegit, que gairebé me les he cruspides sense pauses de cap mena. Mea culpa, ho confesso, des del meu punt de vista volen un ritme de lectura més pausat, assaborir-ho més a poc a poc. Quelcom que ja vindrà. Perquè no serà la darrera vegada que prengui el llibre a les meves mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada