La unió fa la força

La setmana passada em van donar la bona notícia que a l'Institut Ramon Berenguer d'Amposta estaven treballant els meus contes del recull No és la derrota, sinó el vent, publicat per Onada Edicions a la seva col·lecció maremagnum, adreçada principalment als centres d'ensenyament.

Dies després em poso en contacte amb una de les professores, que m'ho confirma, i que em comenta el següent: "És un llibre que trobo molt encertat per la cabuda que dona en els seus  relats al perspectivisme, defugint del pensament únic i d'una explicació simplista dels fets. Em sembla molt enginyós i creatiu amb tocs d'humor i ironia molt fins que fan que pense que és un llibre que sempre estarà de moda. Un clàssic? "

Em poso a la seva disposició, si volen que vingui a comentar-lo amb l'alumnat, cosa que ja vaig fer fa uns anys. I empès per aquesta il·lusió, gravo la lectura d'un dels contes, amb el títol La unió fa la força, inclòs al recull No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), que té la particularitat que en tots els relats apareix com a personatge un mitjó perdut a la vorera.

Ganes de tornar a una escola o institut, sobretot gràcies al suport de la Institució de les Lletres Catalanes i el seu programa Autors a les aules.

Lectura en veu alta de No és la derrota, sinó el vent

 El passat abril es va fer una activitat de lectura en veu alta de textos del meu llibre No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta.

Més detalls a la notícia que publica el Servei Comarcal de català del Montsià. 

Saltar

Dies de vent. Trobo una agulla d'estendre al carrer. Penso si algun mitjó que potser mantenia estès ha saltat també pels aires, com els protagonistes del llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions.

M'acotxo per a fotografiar l'agulla, i un noi que passa es gira, intrigat.

Joana Serret llegeix No és la derrota, sinó el vent

Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, llegeix un fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Moltes gràcies i espero que fins aviat.

Marta Escolà llegeix No és la derrota, sinó el vent

 Un nou regal en forma de lectura. Aquest cop, Marta Escolà llegeix un dels relats de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Marta Escolà acostuma a obsequiar-me amb les seves fotografies en molts dels actes que organitzo, i ara em regala a més la seva veu. 

Moltes gràcies.

No és la derrota

Vídeo per a la Institució de les Lletres Catalanes, per a compensar, d'alguna manera, la impossibilitat de visitar els centres d'ensenyament dins del programa Autors a les aules.

Explicant el llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

.

https://www.youtube.com/watch?v=igZMsQxgVLk

Sant Jordi confinat

Onada Edicions, en motiu del Sant Jordi confinat que tots hem patit, ha tingut la iniciativa Llibres des de casa, per tal de difondre vídeos on els seus autors parlem dels nostres llibres amb l'editorial.
Jo parla dels meus llibres No és la derrota, sinó el vent, i de La vida darrere de l'aparador.
Els vídeos de la resta d'autors, en aquesta llista de reproducció.

A l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus

El passat 3 de maig vaig gaudir d'un d'aquests regals que t'arriben de tant en tant, gràcies al programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, i que faciliten la presència d'escriptors a les escoles.
Aquest cop la invitació m'arriba des de l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus, per tal de fer una xerrada a alumnes de 4t, 5è i 6è de Primària, que s'han llegit prèviament una selecció dels meus contes, com ara el relat De paper de plata, del recull El vertigen del trapezista, Roig, de Postres de músic, i La cruïlla, de I un cop de vent els despentina. La tria m'ha fet goig, especialment en el cas de La cruïlla, que és un conte escrit ja fa molts anys i que no havia tornat a rellegir fins el dia abans de la meva visita a l'escola. Ha estat com retrobar-te amb un vell amic, i descobrir que és el mateix de sempre, que hi pots continuar parlant com si no hagués passat el temps. El protagonisme dels conte és un xiquet que juga pels carrers de Cornudella i a qui li encarreguen que prengui una difícil decisió, una decisió que potser no és apta encara per a un xiquet tan petit.
Durant la meva xerrada m'intento mostrar proper i senzill, i demostrar que els escriptors no som gent allunyada del seu món, que qualsevol d'ells i elles ho pot arribar a ser. I jugo i els faig jugar amb les paraules, amb nanocontes, amb desdefinicions, i els parlo de les aventures d'uns mitjons caiguts a la vorera, i, en resum, espero haver sembrat alguna petita llavor d'amor pels mots i la literatura.

A la Fira del llibre de València

El passat 30 d'abril vaig per primer cop a la Fira del llibre de València, per tal de dur a terme una activitat escolar que porta per nom Els objectes ens inspiren històries.
Allí parlaré amb dos grups de 1r d'ESO de l'IES Lluís Vives, al voltant del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), on el fil conductor és precisament un objecte: un mitjó.
Com m'agrada ser juganer, havia proposat que buscaríem històries basades en objecte que hi hagués al lloc de la xerrada. El que no m'imaginava era trobar-me amb l'esquelet de la foto, amb la silueta de l'ombra d'una dona al darrere. Tot plegat, massa evident per a inventar històries basades amb aquest personatge. També hem jugat amb el mateix dibuix del cartell de la Fira, que mostra un lector concentrat en la lectura d'un llibre mentre és a punt de ser devorat per un cocodril. He provocat que imaginessin per què llegeix en aquestes circumstàncies, i si la lectura és la causa del perill o és la salvació. En el segon cas, suposant que els llibres ens salvin dels perills, els he preguntat què representa el cocodril, i entre les moltes respostes, me'n quedo una de cadascun dels dos grups: la vida, la ignorància.
És bonic anar a les escoles i aprendre.

Amb No és la derrota, sinó el vent, a L'Ametlla de Mar (Autors a les aules)

1 de febrer de 2018. Visita a l’Institut Mare de Déu de la Candelera, de L’Ametlla de Mar, dins del programa Autors a les aules, per comentar el meu recull de relats No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions). El cel amenaça amb ploure, però és una amenaça sense mala fe, i sense gaire aigua. A la ràdio del cotxe, tertúlia sobre una obra dramàtica, en sentit literal (no, no estan parlant del país). Arribo a l’Institut a l’horari previst, i la N-340 no m’ha donat cap ensurt. Em rep la professora que ha coordinat l’activitat, Pilar Casanova, i m’acompanya al gimnàs, on trindrà lloc la xerrada (així m’agrada, la cultura envaint els espais esportius!).

Van arribant els tres grups de 1r d’ESO que han llegit el llibre. Com és habitual, alguns em saluden, somrients, bellugadissos, i ja s’acosten a fer-me alguna pregunta (a comprovar si sóc de carn i ossos?), mentre altres es mantenen distants, com si tot plegat no anés amb ells.

Després dels agraïments, començo explicant els meus dos principals objectius de les meves visites a les escoles: demostrar que qualsevol persona, per petita i humil que sigui, pot esdevenir escriptor,  i que tenim arguments per a escriure al nostre abast, al nostre dia a dia més quotidià, proper i senzill, com ara un mitjó caigut a la vorera d’un carrer.

Aquesta és, en gran part, la motiviació per a escriure No és la derrota, sinó el vent: demostrar que hi ha emoció ben a al vora, si saps mirar-la, si t’hi esforces una mica.

Després, bateria de preguntes, on de seguida detecto qui té interès en la matèria, qui amaga un possible escriptor al seu cos en estat de crèixer. Moltes preguntes són habituals, i es curiós comprovar com en aquesta edat els interessen coses molt pràctiques i mesurables en dades, i també, sempre, alguna pregunta força interessant, que mai et farien a cap altre lloc. Una en concret, els dic que la faré extensiva als escriptors que conec:

“Si poguessis tornar al passat, quan tu eres petit, quin consell et donaries?”

Quan em pregunten per què m’agrada anar a les escoles a parlar amb els alumnes, contesto que per a aprendre.

Continuo trobant mitjons

Continuo trobant-me mitjons caiguts al carrer, els protagonistes del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016). Josep S. Cid va realitzar la proposta didàctica per treballar el llibre a les escoles.
Per cert, aquest mitjó en concret m'havia passat per alt, però ha estat mon fill qui me l'ha assenyalat; creant escola?
Si també en trobeu, em podeu enviar fotografies.

A la Fira del llibre de Vall d'Uixó

Durant la passada Fira del Llibre de Vall d’Uixó es va fer un joc visual amb la lectura conjunta d'un poema de Vicent Andrés Estellés. Em fa il·lusió veure el resultat i trobar-hi un llibre meu. A veure si el trobeu?

No és l aderrota, sinó el vent (fragment)

"Per l’altra vorera passen un grup de noies sense parar de riure, tallades totes per un mateix patró; pantalons indecentment curts, com diu sa mare, cabells llargs i lliures que s’acaronen constantment, camisetes ajustades de colors... L’altra vorera de vegades sembla un altre planeta. La Indira acotxa el cap, en un gest d’humilitat heretada de generació en generació, i aquest moviment dels ulls fa que es fixi en quelcom de color roig  mig amagat rere la roda d’un cotxe, tocant a la vorera. Quan s’acosta, s’adona que és un mitjó; un altre que està fora de lloc. Li fa pena, i el plega. "

.

Fragment del recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions, 2016).
Amb gabes d'anar a més aules per comentar aquestes històries. Es pot utilitzar la proposta didàctica del llibre.

A la Fira del llibre de València

No és la derrota, sinó el vent, a l'Institut de Roquetes

Aquest matí em conviden a l'Institut de Roquetes per llegir textos d'amor, aprofitant la propera diada de Sant Jordi: llibres, escola, amor, lectures...  són ingredients irresistibles per a mi.

A mi m'ha tocat fer la lectura a tres classes de 2n d'ESO, i disposem de quinze minuts per aula, que, per cert, no en saben res: sorpresa!

He escollit un parell de fragments del recul No és la derrota, sinó el vent, de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions, pensada expressament per ser treballat a ESO, amb la seva guia didàctica i tot.

El protagonista del conte és un noi en plena fase d'enamorament, que va surant pel món, encantat, i que és incapaç de posar les agulles d'estendre la roba com cal. Conseqüència: un dels mitjons sortirà volant. 

Mentre rellegeixo el text a casa se m'ocorreix una idea: portar una corda, d'estendre, un parell d'agulles, i uns mitjons de mon fill que li agafo en préstec, i teatralitzar el moment, amb vol de mitjó inclòs. Demano un parell de voluntaris perquè agafin la corda, i tot ajuda a fer més divertida la lectura.

Per a arrodonir els quinze minuts, porto preparada la meva debilitat: uns quants nanocontes, d'amor és clar.

A les classes la reaació és molt similar: m'escolten molt atents, riuen als moments més diverits, se sorprenen i dubten a l'hora de comprendre algun nanoconte, criden un oooohhhh als moments més romàntics.

Una fantàstica experiència; agareixo que hagin pensat en mi, i em moro de ganes d'anar a més escoles i instituts.

El programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes és de gran ajuda per promoure aquest contacte entre escriptors i alumnat. 

El conte del diumenge

Per segona vegada, un dels meus relats ocupa la secció El conte del diumenge del diari digital La veu del País Valencià.
Aquest cop es tracta del conte Amb quatre ferros, del recull No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

Proposta didàctica

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.

No és la derrota sinó el vent, a l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta

El passat 22 de març vaig visitar l'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta. No em canso de repetir-ho: els actes als centres d'ensenyament són una de les meves prioritats. I gràcies a Onada Edicions, i la seva col·lecció Maremàgum, on es troba inclòs No és al derrota, sinó el vent, això serà més fàcil a partir d'ara.
L'IES Ramon Berenguer IV d'Amposta ha estat el primer en treballar el meu recull de contes amb el seu alumnat de 1r d'ESO.
I aquest dia vaig tenir el plaer de compartir sensacions amb tots ells, ni més ni menys que cinc línies, és a dir, un centenar aproximat d'alumnes. Un escriptor no està acostumat atenir un auditori així.
Com sempre que vaig a una escola, els vaig intentar transmetre la meva passió per l'escriptura, demostrar-los que pot ser quelcom divertit, i que els escriptors som gent de carn i ossos, senzilla, com ells.
Però el meu parlament procurà ser breu; el realment interessant són les seves preguntes, i el públic de la seva edat no es talla a 'hora de plantejar dubtes de qualsevol mena: són directes, sincers, i si alguna cosa no els ha agradat, t'ho diuen sense problemes.
En general els va atraure un llibre de trenta-cinc contes que giren al voltant d'un objecte tan simple com un mitjó, van acceptar el joc, i jo vaig incidir en mostrar com les coses poden observar-se des de diferents punts de vista, que és interessant posar-se en la pell (o en el mitó) de l'altre.
Jugar, imaginar, crear, reflexionar... són verbs que crec que es conjuguen mentre llegeixes aquest llibre.
Molts van dir que era el primer cop que podien parlar amb un escriptor.
Des d'aquí m'ofereixoun cop més als centres d'ensenyament, sobretot als que tinc més propers, i demano que s'aprofitin de l'existència de llibres com No és la derrota, sinó el vent, i del programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
A més, els centres d'ensenyament ja podeu fer servir la proposta didàctica del llibre, realitzada per Josep-Sebastià Cid, que podeu trobar en aquest enllaç d'Onada Educació.

A Reus amb No és la derrota, sinó el vent

El 14 de març passat torno a Reus en motiu de la presentació a la capital del Baix Camp del projecte Literatura km 0 adreçat a ESO i Batxillerat de la col·lecció Maremàgnum d'Onada Edicions.

M’acompanyen a la taula Miquel Àngel Pradilla d'Onada, i les escriptores Lurdes Malgrat, que presenta El secret de les terres roges, i Noemí Bages, amb Que s’acabin les vacances, si us plau! Jo parlo del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent.

L’acte té lloc al magnífic marc del Centre de lectura de Reus, i em fa gràcia que parlem de Literatura km 0 en un lloc que, de fet, és el meu km 0 vital, ja que vaig nèixer a l’hospital de Sant Joan.

Quan em demanen la meva biografia, sovint obvio aquest fet, però no és amb mala fe, sinó per subratllar que el meu origen és Cornudella de Montsant, i que el fet de nèixer a Reus és qüestió d’infraestuctura sanitària. De totes maneres, la meva relació amb Reus és especial, no només per fet d’haver-hi nascut, tot i que també, i, sobretot, plena d’afecte. Reus va ser el meu referent de ciutat quan era petit: hi anàvem a comprar, a veure el circ, i de més gran era escala obligada quan estudiava a Tarragona. Sovint quedàvem amb mon pare a la plaça de les Oques per a passar-nos a recollir, i la carretera que separa (o uneix) Reus i Cornudella està impregnada a la memòria del meu cos, i em servia d’escala per mesurar el món. Quan arribo a Reus noto quelcom de familiar, i em faig una juguesca: quan tardaré a veure algú de Cornudella? Aquest cop només han estat deu minuts.

Reus era, en certa manera, la capital del meu univers petit, el centre, i ara vinc al Centre de Lectura per parlar dels meus contes, de personatges senzills i humils. I en teoria ja no sóc un xiquet, i ja hi puc anar sol, sense agafar-me de la mà de ningú, o sí.