Saltar

Dies de vent. Trobo una agulla d'estendre al carrer. Penso si algun mitjó que potser mantenia estès ha saltat també pels aires, com els protagonistes del llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions.

M'acotxo per a fotografiar l'agulla, i un noi que passa es gira, intrigat.

Joana Serret llegeix No és la derrota, sinó el vent

Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, llegeix un fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Moltes gràcies i espero que fins aviat.

Marta Escolà llegeix No és la derrota, sinó el vent

 Un nou regal en forma de lectura. Aquest cop, Marta Escolà llegeix un dels relats de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Marta Escolà acostuma a obsequiar-me amb les seves fotografies en molts dels actes que organitzo, i ara em regala a més la seva veu. 

Moltes gràcies.

No és la derrota

Vídeo per a la Institució de les Lletres Catalanes, per a compensar, d'alguna manera, la impossibilitat de visitar els centres d'ensenyament dins del programa Autors a les aules.

Explicant el llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions

.

https://www.youtube.com/watch?v=igZMsQxgVLk

Sant Jordi confinat

Onada Edicions, en motiu del Sant Jordi confinat que tots hem patit, ha tingut la iniciativa Llibres des de casa, per tal de difondre vídeos on els seus autors parlem dels nostres llibres amb l'editorial.
Jo parla dels meus llibres No és la derrota, sinó el vent, i de La vida darrere de l'aparador.
Els vídeos de la resta d'autors, en aquesta llista de reproducció.

A l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus

El passat 3 de maig vaig gaudir d'un d'aquests regals que t'arriben de tant en tant, gràcies al programa Autors a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, i que faciliten la presència d'escriptors a les escoles.
Aquest cop la invitació m'arriba des de l'Escola Dr. Alberich i Casas de Reus, per tal de fer una xerrada a alumnes de 4t, 5è i 6è de Primària, que s'han llegit prèviament una selecció dels meus contes, com ara el relat De paper de plata, del recull El vertigen del trapezista, Roig, de Postres de músic, i La cruïlla, de I un cop de vent els despentina. La tria m'ha fet goig, especialment en el cas de La cruïlla, que és un conte escrit ja fa molts anys i que no havia tornat a rellegir fins el dia abans de la meva visita a l'escola. Ha estat com retrobar-te amb un vell amic, i descobrir que és el mateix de sempre, que hi pots continuar parlant com si no hagués passat el temps. El protagonisme dels conte és un xiquet que juga pels carrers de Cornudella i a qui li encarreguen que prengui una difícil decisió, una decisió que potser no és apta encara per a un xiquet tan petit.
Durant la meva xerrada m'intento mostrar proper i senzill, i demostrar que els escriptors no som gent allunyada del seu món, que qualsevol d'ells i elles ho pot arribar a ser. I jugo i els faig jugar amb les paraules, amb nanocontes, amb desdefinicions, i els parlo de les aventures d'uns mitjons caiguts a la vorera, i, en resum, espero haver sembrat alguna petita llavor d'amor pels mots i la literatura.

A la Fira del llibre de València

El passat 30 d'abril vaig per primer cop a la Fira del llibre de València, per tal de dur a terme una activitat escolar que porta per nom Els objectes ens inspiren històries.
Allí parlaré amb dos grups de 1r d'ESO de l'IES Lluís Vives, al voltant del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), on el fil conductor és precisament un objecte: un mitjó.
Com m'agrada ser juganer, havia proposat que buscaríem històries basades en objecte que hi hagués al lloc de la xerrada. El que no m'imaginava era trobar-me amb l'esquelet de la foto, amb la silueta de l'ombra d'una dona al darrere. Tot plegat, massa evident per a inventar històries basades amb aquest personatge. També hem jugat amb el mateix dibuix del cartell de la Fira, que mostra un lector concentrat en la lectura d'un llibre mentre és a punt de ser devorat per un cocodril. He provocat que imaginessin per què llegeix en aquestes circumstàncies, i si la lectura és la causa del perill o és la salvació. En el segon cas, suposant que els llibres ens salvin dels perills, els he preguntat què representa el cocodril, i entre les moltes respostes, me'n quedo una de cadascun dels dos grups: la vida, la ignorància.
És bonic anar a les escoles i aprendre.