Sigui com sigui, la furgoneta els és
vital, quasi com una segona casa. El Jose, un dels seus cosins, té traça amb la
mecànica. Li diuen McGuiver, com aquell personatge d’una famosa sèrie de
televisió de finals dels vuitanta, que amb un xiclet i tres cordills sortia
victoriós a cada capítol. Amb quatre filferros i cinta adhesiva que gasta a
granel els soluciona totes les avaries, i s’estalvien haver de passar pel
taller. No li poden exigir gaire, és clar, i la furgoneta fa mil sorolls,
alguns dels quals sonen a crit d’auxili, i és rara la setmana que no en
descobreixen de nous. Això els fa molta gràcia, i callen un instant per
descobrir de quin racó de la furgoneta arriba. Després, incapaços d’endevinar-ne
l’origen, i en comprovar que el vehicle encara
corre, es posen a cantar tot el viatge seguint el ritme dels grinyols
amb les palmes (i resant en veu baixa perquè no peti tot), i això ja els va bé,
perquè fa quatre anys que no funciona el radiocaset.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada