En poques setmanes arribarà a les llibreries, i espero que als instituts, el meu nou llibre NO ÉS LA DERROTA, SINÓ EL VENT.
Laura Coscollano em fa la primera entrevista per a La Calamanda, que podeu llegir en aquest enllaç.
.
Jesús, per què la
paraula i des de quan?
Des de sempre, no recordo una vida
sense sentir amor, interès, plaer… per les paraules. De petit m'agradava mirar
diccionaris, i sempre he tingut facilitat per fer acudits improvisats amb jocs
de paraules. Una imatge val més que mil paraules, però també, una paraula val
més que mil imatges.
Si tingueres que fer
un tast de ‘No és la derrota, sinó el vent’, quin seria?
Ara mateix hauria d'acudir al tòpic
que m'estimo tots els fills per igual, i això passa amb els 35 contes inclosos
al llibre. Amb el temps, i a mesura que vaig fent lectures en públic, acabo
agafant preferència més per uns que per uns altres, però simplement perquè
alguns són més agraïts de llegir en veu alta i de més fàcil comprensió. A més,
tinc la sensació que en aquest recull he assolit un nivell de satisfacció
personal bastant similar en tots els contes. Però com a mostra, transcric el
fragment d'un dels relats que es titula Reciclatge:
Dóna una puntada de
peu a una ampolla de plàstic per necessitat de jugar, de xutar alguna cosa. En
ser un objecte irregular i volàtil, la seva trajectòria és imprevisible. A
rodolons, l’ampolla es veu frenada en topar amb un mitjó que ha caigut de vés a
saber on. Fa cara de trist i té ratlles de dos colors; li recorda una titella
que actuà l’estiu passat durant les festes del barri i que anava vestida igual.
Se’n recorda perfectament. Van donar caramels, i durant l’actuació ell en
llepava un amb gust de taronja, i la titella corria cap a la dreta davant d’una
bruixa vella i lletja, i minuts després, corrien a l’inrevés, amb la titella
armada d’un gran garrot perseguint la bruixa, i tothom reia, i aplaudia. I es
va abaixar el teló.
Plega el mitjó, i
se’l posa a la butxaca. No li dirà a ningú; serà la seva joguina secreta.
La màgia ressuscita.
Quin plantejament
diferenciat has engegat en aquesta obra adreçada a un públic més jove respecte
d’altres? Cal necessàriament canviar molt el llenguatge, o aquest aspecte és
una llegenda urbana, perquè els joves actualment ho entenen tot?
Per a mi aquest ha estat un projecte
molt diferent a la resta. Per primera vegada, des de l'inici, he buscat un fil
conductor, un nexe d'unió entre tots els relats, que és un mitjó caigut en una
vorera. A més, la idea que el llibre estigués especialment adreçat a un públic
concret, em feia una mica de respecte al principi, acostumat durant anys a
escriure sense cap classe de limitació. No sabia si encertaria amb el to, amb
el llenguatge adient. Al principi hi estava molt atent, però després m'he deixat
anar, oblidant quasi que estava escrivint per a lectors/es de 12-14 anys. Sí,
són més llestos del que imaginem, i he recordat que jo a la seva edat llegia de
tot sense problemes.
Vas decidir el títol
de llibre per votació popular a la xarxa. El resultat és molt suggerent. Crea
expectativa…
Per a mi, el títol és molt important,
la carta de presentació del llibre que pot convidar a obrir-lo, i sempre és
l'últim que trio. No és el primer cop que ho faig a votació, i el resultat és
molt bo. En cas de dubte entre diversos títols, posar-lo a votació t'ajuda a
descobrir quin és realment el teu preferit, quan te n'alegres que un dels
títols estigui obtenint més vots que un altre. És una manera de crear
expectativa, una forma de fer participar els futurs lectors/es i que se'l
sentin més seu. I sobretot, un joc.
Quin grau de
importància creus que estan assolint les xarxes quan a l’intercanvi més
interactiu entre autor i lector?
Actualment són vitals per a donar cert
grau de visibilitat a l'exèrcit d'escriptors/es que no tenim accés als grans
mitjans de comunicació tradicionals. El nexe d’unió entre lectors i escriptors
és directe, fàcil, ràpid… i cada cop que rebo les sensacions que provoquen les
meves paraules, alimenta el meu desig de continuar escrivint.
Respecte al contingut
del llibre quin percentatge conté de invitació al joc?
Per a mi el joc i la part lúdica de la
vida és molt important. Escriure el llibre ja ha estat un joc per a mi, un
repte. A través d’un mitjó caigut al mig del carrer (un objecte habitual a
Tortosa els dies de vent), m’he plantejat hipòtesis sobre el seu origen i el
seu futur: ha caigut? L’han tirat? S’ha llançat? L’han vist? L’han plegat? Per
què? Les opcions podrien ser infinites, i convido els lectors/es a imaginar-se
de nous.
Es tracta d’un exercici de posar-se en
la pell dels altres, pràctica que em regala el fet d’escriure, i també de
solidaritzar-me, com sempre, amb els perdedors, amb els aparentment derrotats.
Com contemples la
salut de la literatura juvenil dins del maremàgnum de noves tecnologies?
Sóc un nouvingut a la literatura
juvenil com a escriptor, però la sensació que em transmet la vitalitat
editorial i l’entusiasme de companyes/es que fa molts anys que s’hi
dediquen, em fa sentir optimista, tot i que jo procuro ser sempre positiu. És
evident que ens trobem en un moment de canvi, i això no ha de ser negatiu
forçosament. Hem d’aprendre a utilitzar les noves eines i treure’n el màxim
rendiment.
Hi ha un discurs
alhora de dirigir-se al segment de lectors joves, o no varia tant, realment, de
l’estil que se utilitza quan planteges una obra per un lector més adult?
Com ja he dit, finalment el meu estil
a l’hora d’escriure aquests contes ha estat pràcticament el mateix.
’La pluja ha vessat
milions de núvols abans’, ‘El noi del costat del padrí’, ‘Per no perdre’m les
molles’, ‘I un cop de vent les despentina..’. són altres títols de la teua
collita. La narrativa s’escriu millor si conté un alt voltatge emocional?
No la puc concebre d’altra manera. Per
a mi la literatura ha de contenir dosis de bellesa i emoció, i tot plegat per a
fer-nos reflexionar. En el meu cas, aquesta emoció sovint la trobo en les
petites coses, en els gestos senzills i quotidians.
Alguns
escriptors diuen que la paperera és l’objecte més important en l’habitacle d’un
autor. Hi estàs d’acord? Sols llançar molt de paper abans de trobar el fil, la
pepida d’or que et permet construir una bona narració?
Quan escric un relat,
l’estic reescrivint contínuament, modificant obsessivament les frases,
canviant-ne l’ordre, i a cadascuna de les lectures en modifico alguna cosa. I,
finalment, al caps d’uns dies o mesos, en fer una lectura en veu alta, notes
com és de beneficiós per al relat esborrar-ne alguna paraula, frase o paràgraf.
De totes maneres, com
que sóc bastant lent escrivint i cada frase em costa força, em dol acabar
llençant a la paperera un relat. Alguns, això sí, els tinc en una carpeta a
banda, en certa manera marginats, esperant el moment que en una futura
reescriptura hi trobi el camí correcte.
El
2013 vas rebre el Mèrit de les Lletres Ebrenques. Què suposa un reconeixement
d’aquest tipus?
Un gran orgull,
perquè és un d’aquests premis on no t’hi presentes, un premi donat amb estima,
i que és una bona mostra de l’amor mutu que ens tenim les Terres de l’Ebre i
jo, que en sóc nouvingut. A més, representa un estímul per continuar escrivint
i treballant per difondre la literatura a les nostres terres.
Pots
fer una radiografia ràpida de l’estat de les lletres al nostre territori?
Es troba en un estat
excel·lent, amb poetes, novel·listes, contistes, articulistes… que estan rebent
coneixement i reconeixement a la resta de Països Catalans. Alguns amb el que
encara crec que és l’avantatge de viure a Barcelona, i altres sense allunyar-se
de l’Ebre. Però em de continuar esforçant-nos, ser exigents amb nosaltres
mateixos, i mantenir l’equilibri entre les nostres peculiaritats que ens donen
caràcter, i la necessitat de formar part del conjunt més ampli dels països de
parla catalana
.
A més
de dirigir el Club de Lectura de la Biblioteca a Tortosa, des de 2008 organitza les
Jornades literàries a Cornudella de Montsant i també ets guionista i
presentador de Tens un racó dalt del món, de Canal 21. La paraula pràcticament
com a epicentre vital.
La literatura com a
passió, la literatura com una forma d’emocionar-se, d’explicar, de comprendre,
i de reviure, la vida.
Com valores la tasca que està duent a terme Onada edicions?
En general, Onada i
moltes altres editorials petites i mitjanes, estan fent un paper imprescindible
per donar veu a autors/es que per la seva manca de popularitat mediàtica o per
una forma d’escriure aparentment poc comercial, no tenen espai a la
infraestructura industrial que acapara taulells a les llibreries i minuts als
mitjans de comuniciació. Es tracta d’una legió d’escriptors/es amb veu pròpia,
amb coses diferents a dir, i que seria un desastres cultural el seu silenci. A
més, Onada està jugant un paper molt important a nivell de territori, i
representa una porta de sortida per a molts autores de les nostres terres.
Quan
podrem gaudir de la lectura de ‘No és la derrota, sinó el vent’?
El llibre ja estarà a les llibreries a
finals de març o principis d’abril.
Què t’ha aportat
aquest últim projecte?
En primer lloc un joc i un repte, que
sempre són excitants i divertits. I en segon lloc, l’oportunitat d’entrar al
món de la literatura juvenil i arribar al públic més jove. Sóc un ferm
admirador de la tasca dels docents, i crec que la societat hauria d’apostar de
forma decidida per l’ensenyament. Col·laboro amb les escoles i instituts sempre
que puc, i sempre és molt agraït. Espero que aquesta col·laboració s’incrementi
amb l’arribada d’aquest llibre.
En primer lloc un joc
i un repte, que sempre són excitants i divertits. I en segon lloc,
l’oportunitat d’entrar al món de la literatura juvenil i arribar al públic més
jove. Sóc un ferm admirador de la tasca dels docents, i crec que la societat
hauria d’apostar de forma decidida per l’ensenyament. Col·laboro amb les
escoles i instituts sempre que puc, i sempre és molt agraït. Espero que aquesta
col·laboració s’incrementi amb l’arribada d’aquest llibre.
