dimecres, 24 de febrer de 2016

No és la derrota, sinó el vent. Com començà el projecte.

El projecte daquest recull especial de contes sinicià fa tres anys gràcies a una iniciativa de la Fira del llibre ebrenc , que posava cara a cara a cinc escriptors per proposar un projcte a cinc editors. Jo havia presentat un recull de contes breus amb una singularitat molt concreta, i Onada Edicions va mostrar interès per tal dinclourel a la seva col·lecció Maremàgnum, adreçada a un públic de 12-14 anys. La idea em va semblar fantàstica, tot i que aquell recull no lhavia escrit pensant en un públic tan jove, peò ja havia arribat a un compromís verbal amb una altra editorial, i la proposta dOnada quedà a laire.
Fa un parell danys, em poso en contacte amb Miquel Àngel Pradilla, dOnada, per proposar-los ledició dun dietari molt peculiar que estic quasi a punt dacabar, i ell aprofità locasió per a renovar el seu desig que escrivís un recull de relats per a la col·lecció Maremàgnum. La idea dentrar al circuit de la literatura juvenil i dentrar amb més força als institus em seduïa molt, i tot i que em costa escriure per encàrrec, em vaig posar a la feina de seguida. Seria capaç de trobar el to correcte per a un públic tan determinat? Seria capaç de trobar el fil conductor que em demanaven?
Quan escric relats no penso en cap públic concret, i no elaboro reculls en base a cap fil conductor. El repte estava servit.
I vaig trobar el fil, un fil molt tèxtil, un objecte que sempre mhavia cridat latenció: un mitjó caigut al mig del carrer, suposadament a causa del vent que tant bufa a les Terres de lEbre.
En pocs mesos vaig tenir escrits els relats, i durant un any després els vaig anar revisant, polint, mimant.

I ara ja es troba en impremta, No és la derrota, sinó el vent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada