El
projecte d’aquest recull especial de
contes s’inicià fa tres anys gràcies
a una iniciativa de la Fira del llibre ebrenc , que posava cara a cara a cinc escriptors per proposar un projcte a cinc
editors. Jo havia presentat un recull de contes breus amb una singularitat molt
concreta, i Onada Edicions va mostrar interès per tal d’incloure’l a la seva col·lecció Maremàgnum, adreçada a un públic de 12-14 anys. La idea em va semblar fantàstica, tot i que aquell recull no l’havia escrit pensant en un públic tan jove, peò ja
havia arribat a un compromís
verbal amb una altra editorial, i la proposta d’Onada quedà a
l’aire.
Fa
un parell d’anys, em poso en contacte
amb Miquel Àngel
Pradilla, d’Onada, per proposar-los l’edició d’un dietari molt peculiar que estic quasi a punt d’acabar, i ell aprofità l’ocasió
per a renovar el seu desig que escrivís
un recull de relats per a la col·lecció Maremàgnum. La idea d’entrar al circuit de la
literatura juvenil i d’entrar amb més força als institus em seduïa
molt, i tot i que em costa escriure per encàrrec, em vaig posar a la feina de seguida. Seria capaç de trobar el to correcte per a un públic
tan determinat? Seria capaç de
trobar el fil conductor que em demanaven?
Quan
escric relats no penso en cap públic
concret, i no elaboro reculls en base a cap fil conductor. El repte estava
servit.
I
vaig trobar el fil, un fil molt tèxtil,
un objecte que sempre m’havia cridat l’atenció:
un mitjó caigut al mig del carrer, suposadament a causa del vent que tant bufa a
les Terres de l’Ebre.
En
pocs mesos vaig tenir escrits els relats, i durant un any després els vaig anar revisant, polint, mimant.
I
ara ja es troba en impremta, No és
la derrota, sinó el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada