dimecres, 24 de febrer de 2016

No és la derrota, sinó el vent: la portada


I un cop està escrit el llibre i decidit el títol, arriba el torn de la portada; també molt important per a mi, perquè representa la cara del llibre, la carta de presentació. Jo, de forma una mica maldestra, vaig fer algun suggeriment a l'editoral, que sàviament no van fer servir.
Vaig agafar un mitjó vell i roig de la calaixera de mon fill, el vaig posar a la barana del riu, i li vaig fer unes quantes fotos que, la veritat, no m'acabaven de fer el pes. El mitjó es veia massa vell, massa trist, massa derrotat.
Esperava doncs amb ànsia l'arribada d'aquell correu electrònic del dissenyador de l'editorial en què m'envia la proposta de portada perquè li doni el vistiplau.
I... ta.txan!!!  La proposta m'arriba, i la resposta, immediata, és: m'encanta!!!!
Els mitjons de la portada són vitals, victoriosos, alegres, i gairebé dibuixen un somriure que s'intueix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada