Un gran exercici per a un escriptor, o per a qualsevol persona, és
intentar posar-se en la pell de l’altre, imaginar-se el seu punt de vista,
argumentar davant d’una realitat opinions diverses i, fins i tot, contràries.
Més o menys d’això va aquest llibre.
El protagonista al voltant del qual giren tots els contes és un objecte
inanimat; un mitjó caigut en una vorera.
Aquest objecte, molt freqüent a Tortosa, segurament a causa del vent que
acostuma a fer, sempre m’havia cridat l’atenció, i el tenia anotat mentalment
com a excusa per a escriure un conte. Escriure contes amb objectes com a
protagonistes dóna molt bon resultat, perquè aquests objectes estan impregnats
de les nostres vivències i emocions. A
més, és divertit, i als lectores els resulta enginyós, desperta la imaginació.
Però us confesso que sóc una persona molt indecisa, i aquest objecte en
particular, estirat a la vorera, em convidada a imaginar moltes causes i
conseqüències de la seva presència. Em resultava difícil escollir l’argument
idoni, la història perfecta on desenvolupar la trama. Fins que em vaig
deslliurar de l’obligació d’escollir: escriuria tots els contes possibles,
giraria el mitjó una i altra vegada, i, per què no, us convido a vosaltres a
imaginar moltes més històries al voltant d’aquest mitjó.
També espero que, d’ara en endavant, quan trobeu un mitjó tirat al
carrer, el mireu d’una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada