dimecres, 24 de febrer de 2016

No és la derrota, sinó el vent. La introducció

El pas de la vida, en general, i la vida com a escriptor, en concret, m’han ensenyat a mirar tot el que m’envolta de manera més oberta, sense prejudicis, fent un esforç per observar la realitat des de diversos angles.
Un gran exercici per a un escriptor, o per a qualsevol persona, és intentar posar-se en la pell de l’altre, imaginar-se el seu punt de vista, argumentar davant d’una realitat opinions diverses i, fins i tot, contràries.
Més o menys d’això va aquest llibre.
El protagonista al voltant del qual giren tots els contes és un objecte inanimat; un mitjó caigut en una vorera.
Aquest objecte, molt freqüent a Tortosa, segurament a causa del vent que acostuma a fer, sempre m’havia cridat l’atenció, i el tenia anotat mentalment com a excusa per a escriure un conte. Escriure contes amb objectes com a protagonistes dóna molt bon resultat, perquè aquests objectes estan impregnats de les nostres vivències i emocions.  A més, és divertit, i als lectores els resulta enginyós, desperta la imaginació.
Però us confesso que sóc una persona molt indecisa, i aquest objecte en particular, estirat a la vorera, em convidada a imaginar moltes causes i conseqüències de la seva presència. Em resultava difícil escollir l’argument idoni, la història perfecta on desenvolupar la trama. Fins que em vaig deslliurar de l’obligació d’escollir: escriuria tots els contes possibles, giraria el mitjó una i altra vegada, i, per què no, us convido a vosaltres a imaginar moltes més històries al voltant d’aquest mitjó.

També espero que, d’ara en endavant, quan trobeu un mitjó tirat al carrer, el mireu d’una altra manera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada